x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Fumar als avions

Un bon fumador, en un vol d’un parell d’hores, podia liquidar uns set o vuit cigarrets, i si tenies por de volar, uns quants més
Actualitzada 20/09/2018 a les 20:14
Durant molts anys els fumadors podien fumar a tot arreu. Es fumava als bars i als restaurants, però també a qualsevol feina, als autobusos, als avions, i fins i tot als hospitals. Tothom ho trobava normal. En canvi ara, si mirem enrere, ens sembla impossible i ens adonem com era de nefast per a la salut.
El cas més esperpèntic, però, va ser el dels avions. Al principi es podia fumar a qualsevol seient, i un cop l’avió s’enlairava i s’apagava el senyal lluminós, de seguida enceníem el cigar­ret. Un bon fumador, en un vol d’un parell d’hores, podia liquidar uns set o vuit cigarrets, i si tenies por de volar, uns quants més.
Les primeres prohibicions van arribar amb els cigars purs, i poc després van començar a dividir la cabina en dos espais, un per als fumadors i l’altre per als no fumadors; a l’hora de la veritat, però, el fum s’estenia per tot l’espai. En els vols transoceànics, els japonesos que viatjaven en grup van ser els primers a idear un sistema per reduir l’espai als fumadors. En lloc de demanar places de no fumadors, arribaven d’hora a fer el chek-in i demanaven les places destinades als fumadors; d’aquesta manera, els fumadors es quedaven sense espai i havien d’aguantar-se. El sistema era enginyós, però a l’hora de la veritat els fumadors empedreïts s’aixecaven, buscaven un seient lliure i es posaven a fumar una bona estona.
Finalment es va optar per anar prohibint fumar als vols, algunes companyies aèries abans que altres. Air France, durant una temporada va inventar-se la fórmula de l’smoker corner per als vols llargs. Hi havia un petit espai, entre cabina i cabina, on es permetia fumar. El problema és que estava ple de fumadors i els seients de la vora protestaven. L’invent va durar quatre dies. Jo vaig tenir l’oportunitat de viure aquesta experiència en un vol a Los Angeles. L’hostessa anava de bòlit demanant que no es formessin aglomeracions. Semblava la guàrdia civil, però l’ambient no era dolent del tot. Al final t’acabaves la cigarreta i deixaves el teu lloc a un altre.
Finalment, totes les compa-nyies van prohibir el tabac. Els passatgers van guanyar en qualitat de vida, les aerolínies es van estalviar un grapat de diners en neteja i filtres d’aire, i tothom s’hi va anar acostumant. Si tenies mono de tabac, les pastilles de nicotina complien la seva funció.
Més endavant van aparèixer els primers cigarrets elèctrics. Al principi de tot la gent ho trobava graciós i es tolerava. Però els vaporitzadors també van durar un parenostre. La prohibició es va estendre, i fumar als avions es va acabar.
La resta de la història, les successives prohibicions a espais públics, van beneficiar tothom. Quan va arribar a bars i restaurants, els propietaris no ho veien clar. A l’hora de la veritat no ha afectat gairebé gens en la marxa dels negocis.
Es fuma molt menys i també ha disminuït aquella febre de sortir a fumar fora dels restaurants. Al principi hi havia aglomeració a les portes d’entrada. Ara, hi surt poca gent. El canvi d’hàbits ha beneficiat la salut de la gent. La lluita contra el tabac ha resultat molt beneficiosa per a la immensa majoria de la població. Inclouria en aquesta categoria els fumadors, que en general n’han reduït el consum, i els exfu­madors, ja que almenys no tenim tan a prop la temptació.
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts