La tribuna

'Urgellia', quaranta anys d'història

És un tresor amb ja moltes i moltes pàgines de la millor historiografia dels darrers 1.000 anys de gestes de la part muntanyenca, ‘ergo’ pirinenca, del Bisbat d’Urgell

Creat:

Actualitzat:

Des del primer volum, publicat l’any 1978 i fins al dinovè, presentat ahir a la tarda a la Seu d’Urgell, Urgellia, anuari d’estudis històrics –llegiu-lo a poc a poc i assaborint les paraules– dels antics Comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran, és un tresor amb ja moltes i moltes pàgines de la millor historiografia dels darrers 1.000 anys de gestes de la part muntanyenca, ergo pirinenca, del Bisbat d’Urgell. Ens descobrim davant d’aquesta obra, d’aquesta ja magna publicació, referència obligada per a qualsevol estudiós de la societat, l’església i l’economia de l’edat mitjana. I ho fem amb el convenciment que la consideració envers una tasca ingent, ha de reflectir l’agraïment, per tal de saber reconèixer la dedicació de qui per tal de confeccionar els articles, ha dedicat moltes hores d’investigació, d’estudi i de redacció, la major part destinades a consultes en els fons dels arxius del Bisbat d’Urgell. Reconeixement no sempre prou visible i a voltes fins i tot mig silenciat, per aquells prejudicis inherents a visions molt parcials de la important funció de salvaguarda cultural exercida per l’església, en aquest cas, pel Bisbat d’Urgell.

La història d’Urgellia va començar el 1977, un any abans de sortir el primer volum publicat. L’aleshores bisbe Joan Martí va creure convenient contribuir al coneixement de la història del Bisbat d’Urgell, atresorada als seus arxius, i posar-la a l’abast del poble. Naixia, amb aquest propòsit, la Societat Cultural Urgel·litana, sota la direcció d’un insigne historiador, monjo de Montserrat, de seixanta anys, el pare Cebrià Baraut i Obiols, fill de cal Roca del Vilar de Cabó, que tantes bones pàgines va deixar escrites a Urgellia, destacant-ne la publicació de les actes de consagració de les esglésies del bisbat d’Urgell, del segle IX al XII, així com els documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, de l’any 981 al 1200. El pare Cebrià Baraut va dirigir els primers catorze volums, fins al 2001, dos anys abans de morir a Montserrat.

La Societat Cultural Urgel·litana, també ha publicat altres interessants estudis, firmats pel propi Cebrià Baraut, com ara el Cartulari de la Vall d’Andorra, segles IX-XIII, o “Spill manifest de totes les coses del Vescomdat de Castellbò, de Pere Tragó” així com altres acurades aportacions de diferents autors. Entre ells, i des del primer moment, les de l’historiador Prim Bertran i Roigé. Hem dit suara, que l’any 1977, quan es fundà la Societat Cultural Urgel·litana, el pare Cebrià tenia 60 anys, i des de la seva encara joventut enllaçada amb la maduresa, va poder treballar de valent. Justament, de l’equip d’historiadors que farien possible Urgellia, el més jove, Prim Bertran, tenia 30 anys, la meitat dels del pare Cebrià. Feia encara no dos anys que havia defensat la seva tesi doctoral i iniciat la seva carrera de professor a l’Estudi General de Lleida, que depenia de la Universitat de Barcelona.

El pare Cebrià va marxar l’any 2003, a l’edat de 86 anys. La seva tasca a Urgellia és i serà sempre reconeguda. I també el doctor Prim Bertran, malauradament ja no és entre nosaltres. Va marxar de sobte, degut a un atac de cor, a les darreries del mes de desembre del 2014, just l’endemà d’haver fet 66 anys. Recordareu la semblança en homenatge a la seva persona, publicada en aquesta tribuna del Diari d’Andorra el dia 3 de gener del 2015. En ella parlava del sentiment adolorit que vam sentir molt endins en el funeral celebrat al seu poble natal de Bellcaire d’Urgell, el matí de boira freda del 31 de desembre del 2014, i de l’estima que el Prim Bertran tenia al Bisbat d’Urgell i de quina manera hi dedicava estudis i treballs. Justament, l’arquebisbe Joan-Enric Vives, li havia fet mesos abans l’encàrrec d’una història general del Bisbat d’Urgell, comanda que rebia amb aquella il·lusió i vibració que tan recorda i enyora el seu alumnat i companys historiadors. A Prim Bertran, precisament, és dedicat el volum 19 d’Urgellia, encapçalat per l’article titulat: Prim Bertran: l’home, l’historiador, el mestre, escrit per la seva vídua, també historiadora, Montserrat Casas i Nadal.

Celebrem amb joia els quaranta anys d’Urgellia i la publicació del seu dinovè volum. Actualment passen al davant, com a directora, la historiadora urgellenca Carme Batlle i com a secretari, mossèn Benigne Marquès, arxiver del Bisbat d’Urgell. Als dos, la més expressiva felicitació, extensiva a la resta de col·laboradors. Per molts anys!

tracking