x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

L'estrany suïcidi d'Europa (i II)

El desastre es completa amb l’acció del crim organitzat del tràfic de persones amb la cooperació, sense voler (emfatitzo sense voler), d’organitzacions humanitàries
Actualitzada 06/09/2018 a les 06:40
Àfrica i part d’Àsia aflueixen a Europa en el pitjor moment, quan aquesta a causa de la globalització o mundialització està perdent identitat. A més, el seu model econòmic i social s’està esvaint d’alguna manera. L’arribada massiva de persones amb horitzons culturals diferents no pot més que provocar un desastre a una cultura i una economia ja estigmatitzada de convulsions. El laxisme dels responsables polítics quant a immigració en el passat, i la poca reflexió avui de la ciutadania a les conseqüències a llarg termini, es comencen a fer sentir de la pitjor manera possible. Al daltabaix que suposen els actuals fluxos d’immigració, cal afegir-hi una altra commoció, al meu judici més important, com és la descapitalització humana dels estats, regions o continents d’origen dels emigrants. Generalment emigren els joves de classe mitjana. Resten en el lloc els més rics, els més pobres i els més vells. El fet d’emigrar massivament no suposa una acció insolidària envers els pobres i els vells que resten en els països d’origen? No és més just compartir amb ells, de manera solidària, el nostre estat del benestar allí, en els seus països, sense necessitat que s’hagin de desplaçar? El desastre es completa circumstancialment amb l’acció del crim organitzat del tràfic de persones amb la cooperació, sense voler (emfatitzo sense voler), d’organitzacions humanitàries. Segons llegim en el diari El Mundo de començament de juliol, a Facebook un individu ofereix viatges clandestins de Turquia a Grècia per 500 dòlars si és en Zodiac, 1.000 dòlars en moto aquàtica i 1.500 dòlars en vaixell gran. La mateixa agència ofereix el mateix servei des de Kabul (Afganistan) per 2.500 dòlars per persona, això sí, per als menors de 10 anys el servei és gratuït! Si el camí es fa en avió, visat Schengen falsificat, el preu és de 15.000 dòlars per persona. Malgrat que aquest fos un cas aïllat seria ja transcendent. Però és que és molt més fort. Segons l’article del diari El Mundo, més d’un miler de comptes a Face­book i Instagram ofereixen viatges amb Zodiac, permisos de treball i passaports. L’Oficina Europea de Suport a l’Asil informa de 3.000 posts l’any amb ofertes per entrar il·legalment a la UE. L’Agència Europea per la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors (Frontex) parla d’ofertes que s’assemblen a les de les agències de viatges, amb fotos, preus, trajectes, consells útils per al viatge, qualificacions i llista de països que cal evitar. El volum de negoci, estimat pel mateix diari El Mundo (12/08/2018), és de set mil milions de dòlars. Darrerament les organitzacions han assolit estabilitzar encara més el de per si ja rendible negoci criminal, disminuint el risc del negoci. I aquí és on les ONG humanitàries, de manera involuntària, cooperen en el tràfic il·legal. El sistema consisteix a embarcar els immigrants en una embarcació precària, de no gaire cost, i abandonar-la, amb la càr­rega, prop d’un vaixell humanitari. Correspon a l’ONG la responsabilitat dels tràmits per accedir a Europa. Una vegada accedits i acceptats, es consideren legitimats per exigir el seu suposat dret a gaudir, en igualtat de condicions que els nacionals. Trobar-hi solucions apropiades no és gens fàcil, i menys encara davant la coincidència de dues opinions radicals. D’una banda, els defensors de l’universalisme, recolzats pels humanistes angèlics (es pot ser humanista sense ser angèlic) que es mouen pels sentiments que ens recorden sovint com Jesús va ser un immigrant, la qual cosa no és certa. L’altra, l’opinió oposada, la defensada majoritàriament pels partits polítics i els estats de l’est d’Europa, que sostenen el dret de la col·lectivitat nacional com a prioritat davant el dret individual a la lliure circulació, i defensen la seva cultura, que es veu amenaçada. Els estats defensors d’aquesta l’opinió no destaquen per gaudir d’un alt índex d’estat del benestar. Més aviat el contrari. Les seves classes populars són les que a la vegada pateixen les conseqüències de les polítiques d’austeritat imposades per la UE, i els efectes de la immigració massiva. Els ciutadans veuen els immigrats com una competència per accedir als llocs de treball i es queixen que la UE, lluny de protegir-los amb la seva política migratòria, contribueix a agreujar la seva inseguretat econòmica i cultural. Com un dels referents que defensen la primera opinió universalista es podria citar Fredrik Reinfeldt, excap de Govern de Suècia (2014). En una intervenció televisada afirmava que Suècia pertoca a aquells que hi són vinguts aspirant a millors condicions de vida més que a aquells que hi viuen durant generacions. Als defensors de la prioritat dels drets col·lectius als individuals, se’ls vol desqualificar davant l’opinió pública (encara que no sigui cert en tots els casos), com a racistes, nazis o xenòfobs. En els meus temps, per desqualificar políticament algú se l’etiquetava de comunista, trotskista, estalinista o maoista. Les modes de les desqualificacions també són canviants. Malauradament s’ha fet tard en la recerca de solucions i cada dia que passa les opinions, a favor o en contra, es radicalitzen. La urgència fa que es busqui pal·liar les conseqüències negatives del fenomen migratori, quan la solució idònia hauria estat cercar la solució en les causes i crear riquesa en els llocs geogràfics d’origen dels immigrants. Però això era econòmicament complicat, i electoralment inapropiat. El cert és que la capacitat d’acolliment d’Europa és limitada. Malgrat en pogués tenir la voluntat no pot acollir tota la immigració. No gaudeix ni de les suficients possibilitats ni de les estructures econòmiques, ni de la capacitat d’assimilació, de tan espectacular que és el nombre de persones desplaçades a molt curt termini. Ara per ara no es veu, si és que realment existeix, una solució viable, respectuosa dels drets humans i de les peculiaritats culturals de cadascun dels pobles del vell continent i de la seguretat ciutadana. Caldria preguntar-se què passarà el dia que la bombolla migratòria exploti i les properes generacions hagin de sacrificar, en termes de nivell de vida, parcel·les de l’estat del benestar? En tots els supòsits qualsevol política migratòria sensata hauria de tenir en compte que bé que el vaixell Europa pugui ocasionalment salvar la gent en perill en el mar que ens envolta, arribarà irremeiablement, si al mateix moment hi ha massa viatgers a bord, a fer trontollar el sol vaixell que, nosaltres europeus, tenim, que és la pàtria europea. A la Cimera europea del 7 i 8 de desembre del 2011, George Fiedman, en un dels seus darrers treballs (La pròxima dècada, 2010), escrivia: “L’Europa d’avui és la recerca d’una sortida de l’infern”, si bé aleshores al·ludia a la crisi econòmica. Amb més motiu pot afegir-se la crisi migratòria. La tardor passada un excap de Govern d’un estat balcànic m’augurava que no seria el Brexit qui faria trontollar la UE, sinó que seria la seva pròpia política migratòria.

*Òscar Ribas Reig, Excap de Govern
  • #5 Àngels Codina
    (06/09/18 22:21)

    estevet va dir..
    O jo m'he expressat molt malament o vostè no ha captat el sentit de la meva opinió, si el que ha deduït es que jo abogó per deixar ofegar la gent. Crec que ningú amb un mínim d'humanitat podria dir axó! El que he tractat de dir, és que: coneguda la causa i les derives, el tractament ha d'anar encaminat a solucionar ambdós :al origen perquè no vulguin venir ni hagin de marxar, i al destí, perquè als mafiosos, trafiquants amb persones, se'ls possi difícil la cosa, i axó passa, per una política unitaria i ferma a Europa i, ho entenguem o no, per treure els vaixells rescatadors del mediterrani, que amb la seva acció fan, invuntariament, el joc a les màfies. Salut!

    Respondre
  • #4 Hilari
    (06/09/18 17:17)

    No entro en el contingut. Però aquests articles d'un sol paràgraf, llargs com un dia sense pa, comporten un efecte colateral/secundari de pur mimetisme: uns comentaris ben extensos. Sense mala baba: aquesta mena d'escrits haurien de preveure, com a les carreteres, una àrea de descans. Segur que l'autor del Manual Digest recomanaria una mica de poda o, simplement, de dos articles fer-ne quatre.

    Respondre
  • #3 estevet
    (06/09/18 16:22)

    La immigració és un tema tant complexe que dos articles d'opinió no poden cubrir totes les causes i solucions.
    És cert que s'hauria de crear condicions favorables per permetre als aspirants a la immigració de poder quedar-se a casa i de viure-hi dignament.
    També és cert que Europa necessita immigrants per evitar una devallada de la població i per disposar d'una mà d'obra més econòmica que l'autòctona.
    En quant al comentari del Sr. Codina, és cert que les màfies s'aprofiten de les circumstàncies però als vaixells hi han èssers humans que, de no fer res, moriran. I això, per molt que siguin d'altres religions i races, no es pot permetre. Caritat cristiana o humanisme? A cadascú la seva consciència.

    Respondre
  • #2 Àngels Codina
    (06/09/18 14:08)

    Ja vaig manifestar ahir el meu acord i el continuo avui amb la segona part, ho subscric totalment.
    Per tant, Que farem amb les ONgs? Continuarem permitin que facin el joc a les mafies? La bona voluntad cega te resultats mes perniciosos que el pitjor dels delictes, doncs contribueix a fomentar-los...Cal parlar clar i veure la realitat com es :Sí es creu que "salvar" gent del mar (ja veiem que passa segons l'article) es la gran cosa, i no es planteja a qué els aboquen... explotació sexual, trafic d'organs, explotació laboral...potser si ells ho sabessin preferirien el mar...Cal tenir informació i actuar en consequència!

    Respondre
  • #1 Eva
    (06/09/18 13:24)

    Anàlisi molt encertada i possiblement visionària com molts dels raonaments del Sr. Ribas, que m'inspira molt respecte com a persona i com a pensador. Comparteixo la idea que una població no marxa per gust sinó per necessitat. Actualment no poden explotar les riqueses del seu territori ja que ho fan altres països occidentals, el que l'exministre grec i economista Thomas Piketty anomena "capital estranger". I aquest és el punt clau on la UE pot incidir, això si, renunciant a ingressos millionaris. La sol·lució a la "invasió pacífica" està en les mans de la UE. El que no entenc és cóm pot alhora recolzar un accord d'associació d'Andorra amb la UE, entitat a la deriva i en la qual Andorra per la seva mida no podria incidir i al mateix temps exposa el risc imminent de canibalització de la cultura i societat europea si la UE mantè les seves polítiques migratòries. Es consultarà el poble sobirà abans que estigui tot dat i beneït? O ja impera la "convicció natural" per sobre de la democràcia?

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477