Dissabte és 8 de setembre

Dissabte vinent és 8 de setembre.

Se celebraran set-cents quaranta anys de la signatura del primer Pariatge. És la raó per la qual a inici del segle passat, influenciada per les febres nacionalistes que ja feia anys que circulaven per Europa, Andorra decidí instaurar una diada de Festa Nacional. Re d’estrany que fos el 8 de setembre. Sense cap mena de dubte, l’efemèride que recorda és mereixedora de tal reconeixement.

És indiscutible el paper gens negligible de la mitra en el procés que va portar a tal resolució.

De fet, és el 1873 que el Consell General va considerar proposar que la Verge de Meritxell fos declarada patrona d’Andor­ra. Cal no oblidar que el bisbe Caixal era Copríncep. Home d’una religiositat indiscutible, que avui seria considerada possiblement com a extremista, és de difícil pensar que fos aliè a la decisió si es tenen en compte els esdeveniments que van marcar el seu mandat i el seu paper com a prelat de la Seu d’Urgell en aquells moments. Tanmateix, van caldre quaranta anys i uns quants bisbes més perquè el Vaticà reconegués finalment la Verge de Meritxell com a patrona d’Andorra.

La instauració de la Festa Nacional, el 1921, apareix gairebé com a corol·lari obligat si es té en compte el lligam estret entre el Copríncep-bisbe i el poble andor­rà al llarg dels segles. Ara bé, si l’un, el patronat, és del domini de la religió, l’altre, la Festa Nacional, és purament d’àmbit civil i penso que seria un error oblidar-ho.

Un cop aprovada la Constitució, el Consell General va mantenir el 8 de setembre Festa Nacional i va instaurar una altra festa: el dia de la Constitució. No és que es tracti, com he sentit dir, d’una Festa Nacional religiosa, l’una, i d’una Festa Nacional civil, l’altra, es tracta de dues festes, ambdues civils, però diferents i, si be és cert que la primera coincideix, pel que sigui, amb una festa religiosa catòlica molt preuada a Andorra, és fàcil entendre per què.