Sant Joan de Caselles

Mai no m’hauria imaginat que a Andorra esclataria un afer Sant Joan de Caselles. En aquest país que acull i necessita el turisme, els professionals que estan al taulell del front-office afronten en general el repte turístic amb il·lusió i sense recances. Això em consta, i no en tinc cap dubte. L’episodi de la queixa d’un grup de turistes catalanoparlants que es diuen maltractats en la seva visita a la capella de Sant Joan de Caselles, em proporciona un regust amarg i molts dubtes raonables. Segons la premsa, aquest pseudogrup (no queda clar si és un matrimoni o bé un grup més nombrós) es va sentir agredit per la (sembla ser) intransigència del (de la) guia, que es va negar a utilitzar l’idioma català en les seves presentacions i/o explicacions. Penso que hi ha un protocol i que els guies professionals que exerceixen aquesta feina divulgadora dominen adequadament diverses llengües, com no pot ser d’una altra manera. Aquests utilitzen, doncs, l’idioma pertinent i això ha d’anar en funció de la nacionalitat i/o nivell de comprensió lingüística del cli­ent/turista/visitant. Que quedi clar i diàfan que soc el primer a defensar l’idioma oficial del meu país, aquí m’hi trobaran sempre... No obstant això, entenc que l’interès d’una visita guiada a Sant Joan de Caselles no ha de ser plasmar l’oficialitat del català a Andor­ra, que també, sinó que es tracta principalment d’explicar la història del romànic i de les particularitats del monument al públic. I tot això s’ha de vehicular en un idioma on ens puguem entendre. Evidentment no som naïf i interpretem un context complicat al sud del riu Runer. Un catalanista trobarà sempre aixopluc a les nostres contrades emparant-se en l’oficialitat de la llengua catalana. Si aquest catalanista vol conciliar lligams cercant complicitat amb les tesis independentistes radicals, no toca, perquè Andor­ra no és, almenys no ho hauria de ser, el seu camp de batalla més apropiat.