Foc i lloc

No informar ni d'una mort

Opacitat i traves en la gestió comunicativa de bombers i policia

Creat:

Actualitzat:

És ben sabut que unes institucions democràtiques han de saber comunicar, i que aquelles que presten un servei públic han de garantir un impecable transvasament de la informació per tal que arribi correctament a la ciutadania. En això, els mitjans de comunicació juguen un paper essencial que, sovint, a Andorra, els emissors de la informació no tenen gaire clar. És el cas de la policia i els bombers, dos cossos que per la importància de la informació que manegen haurien de tenir com a prioritat assegurar-ne una correcta transmissió. Des de notificar successos a donar-ne les dades suficients com per poder informar-ne bé. Perquè tenir un canal fluid de comunicació amb els mitjans no és cap capritx del periodista, és l’única manera de fer que el ciutadà sàpiga el que ha passat i estigui ben informat. Quelcom que de vegades no sembla importar gaire als responsables de comunicació d’aquests cossos. Certament, la relació que mantenen amb els mitjans es basa més en l’opacitat i a posar traves al professional que a facilitar-li la feina, una feina que no fa per caprici propi, com dèiem, sinó en benefici del lector. Ja és prou escandalós des de l’òptica d’un Estat modern i democràtic que en cas d’un crim o d’un fet sonat no es faci una roda de premsa per proporcionar tots els detalls dels fets, com perquè a sobre –i és el que passa al Principat– posin obstacles als periodistes a l’hora de recollir informació i fer la notícia. Les informacions parcials, mancades de tota la successió dels fets i amb buits que obstaculitzen la comprensió del que ha passat, només perjudiquen aquells a qui ens devem els uns i els altres: els ciutadans. I aquest boicot constant al periodista s’exagera com més greu és el fet. Per tant, no s’entén que els bombers siguin capaços d’estar donant excuses a un periodista tota una tarda per explicar un accident mortal –i acabar-ho fent al matí següent– o que la policia no informi absolutament de cap succés –bé, sí, d’algun al cap d’una setmana–. Gestió nefasta de la comunicació que s’estén al Govern, que ha arribat a ocultar fins i tot la mort d’un intern a la presó. Tot plegat diu molt poc d’unes institucions que si es volen dir democràtiques haurien de ser més transparents.

tracking