Temps de viatjar

Arriba l’agost, pràcticament l’únic moment de l’any que és possible gaudir d’uns dies de descans total. I arriba el moment que tinc la gran sort de poder fer un viatge. Per mi viatjar és una gegantina fortuna a la qual destino hores i hores de preparació i per a la qual m’estic de moltes altres coses, perquè he triat des de fa molts anys concentrar els meus esforços econòmics en aquesta sortida anual.

A més, aquesta gran sort esdevé extraordinària i un dels moments més importants de l’any quan aquest viatge el faig amb les filles. Per tant, a part de les descobertes d’indrets, és el moment que podem compartir i trobar estones més personals des de la tranquil·litat que et dona la distància i de deixar de banda preocupacions que, a vegades, no acabem de poder trobar en el nostre dia a dia. Són uns viatges que compartim de forma molt important, des del principi fins al final, i en què el destí el tria cada any un de nosaltres tres i que organitzem totalment pel nostre compte amb tot el que això implica.

Viatjar, especialment si es fa cap a espais en què la vida és diferent dels nostres hàbits, ens porta a obrir la ment, a sortir dels nostres hàbits i de la zona diària de comoditat, ja que ens hem de flexibilitzar amb el nou entorn i a les noves formes de fer. Aquest fet, penso, és realment un nou enriquiment anual que, estic convençut, em serveix després en les meves activitats perquè acabes integrant, gairebé sense adonar-te, nous punts de vista i noves formes de veure la realitat, alhora que et fa sentir viu descobrint –pràcticament com quan eres petit– el nou i el desconegut.

Viatjar m’ha ajudat a obrir la ment i a flexibilitzar posicions, de ben segur.

El viatge anual, com deia abans, també em serveix per gaudir, valorar i apreciar encara més les persones que tinc més a prop i veure com van creixent, com el temps va passant, com evoluciona la seva participació i la seva forma de gaudir-lo. Quan podem passar dies junts sense obligacions m’adono de com han canviat d’un estiu a l’altre, de matisos i evolucions dels quals, a vegades, no m’havia adonat i també veig molt clarament com al llarg de l’any no he sabut trobar més moments per compartir amb elles.