Què és un 'socioliberal'?

PS i L’A presentaran unes llistes territorials conjuntes a les pròximes eleccions generals, això està amanit. També us diré, als puristes creadors i elaboradors d’aquest pacte, que sí, que ja ho hem entès els dubtosos, insegurs i homes de poca fe com jo mateix. Em direu: “És una estratègia per no disgregar el vot i que busca apaivagar l’efecte perniciós que treu possibilitats de ser escollit en un sistema electoral tan pervers com el que tenim i que semblaria estar fet a mida de DA.” El discurs de campa-nya front l’elector potencial sembla que aniria per aquí, una lectura i interpretació que alguns en diuen intel·ligent. És a dir, que en els clàssics escenaris del porta-a-porta, en els mítings i presentacions, s’explicaria el pacte d’aquesta manera tan simple –i simplista diria també–. I jo que no paro de dubtar preguntaria: “I si gua-nyeu? L’endemà s’ha de governar. I com governareu, amb dos programes heterogenis i en temes cabdals totalment oposats? Teniu la resposta preparada, ho sospito, i és aquesta: “Cadascú retornarà al seu cau, viatjant des de la llista territorial conjunta i presumptament guanyadora, vers el seu grup parlamentari rigorosament ortodox i conforme a les línies dures corresponents a cada partit.” És en definitiva una epopeia novel·lesca d’un fi de trajecte amb coitus interruptus.

Penso que heu fabricat –poca broma!– una figura que anomenaré socioliberal, cosa per altra banda prou creativa, ja que no trobareu aquesta forma política enlloc, a cap contrada mínimament organitzada. Fins aquí em queda celebrar i aplaudir la inventiva dels ideòlegs d’aquest pacte agosarat, bàsicament per la seva originalitat. Ara bé, si aconseguiu aplegar a l’entorn de la vostra idea una majoria, caldrà consolidar el vostre invent socioliberal donant-li forma, contingut, consistència i sobretot unió, ja que en cas contrari albiro hòsties a l’hemicicle, i no pas en forma de pa d’àngel eucarístic.