Foc i lloc
Intent de rentat de cara amb els lloguers
DA és un dels culpables de la situació i ara fan una llei que no resoldrà res
L’Albert i l’Estela són dos jubilats que fa més de 40 anys que viuen en un pis de tres habitacions a Andorra la Vella. Està ubicat a un edifici antic, que tot i estar ben mantingut, no deixa de ser vell. Fins fa poc pagaven uns 500 euros al mes amb la calefacció inclosa. Ara ha conclòs el seu contracte. El propietari, de cop, els ha fixat un preu de 850 euros i la calefacció a part. O accepten aquestes condicions o han de deixar el pis. L’Albert i l’Estela estan angoixats. No saben on anar ni què fer.
Aquest és un exemple real (amb els noms canviats) del que està passant avui. El cas anterior afecta dos jubilats, però la problemàtica s’amplia a tot tipus de casuística, incloses famílies amb fills. En el moment de la renovació del lloguer, es fan augments fora de tota proporció amb l’IPC. Per això l’accés a l’habitatge és la principal preocupació dels ciutadans, segons la darrera enquesta del CRES.
Retrocedim a finals de l’any 2008. El Govern d’Albert Pintat presentava una llei de reactivació econòmica amb un seguit de mesures més o menys afortunades. Una d’elles era que se suprimia la indemnització per resolució anticipada del contracte de lloguer i es reduïa el termini de preavís en habitatges, però també en locals comercials, a un mes. Aquesta mesura té diversos efectes sobre el mercat, però un d’ells, és que permet una major mobilitat dels llogaters i per tant crea una major competència entre propietaris que provoca una rebaixa del preu dels arrendaments.
Avancem fins a l’inici del 2015. DA, que avui mostra tard i malament una sobtada preocupació per la situació de l’habitatge, a través del pressupost es carregaven –d’amagatotis i per la porta del darrere– la mesura que feia referència als contractes de lloguer. A partir de llavors, els terminis de preavís tornen a ser els que marca la llei d’arrendaments de finques urbanes. I no s’ho perdin, és una llei del 1999!
Després d’uns anys, la situació del lloguer ha esdevingut insostenible. I DA, un dels culpables directíssims d’aquesta situació, vol fer-se un rentat de cara i presenta a bombo i platerets un simulacre de llei que lamentablement no tindrà cap efecte sobre el mercat dels lloguers. D’això se’n diu tenir molta barra i és un insult a persones com l’Albert i l’Estela.