x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Espero no obrir-me el cap!

Les llambordes amb què es pretén repavimentar les viles podran ser unes llambordes molt estètiques i molt lluents, però resulten poc funcionals, poc segures per als vianants
Actualitzada 24/07/2018 a les 19:42
    Joan Estrada Mateu
Espero no obrir-me el cap. Espero que aquest pròxim hivern les llambordes tan llises i tan lluents però a la vegada tan traïdorenques que cobreixen bona part dels carrers de les viles d’Andor­ra no em facin una mala passada. A l’hivern, quan cau un ruixat breu de neu freda i aquesta neu es congela sobre el terra tot actuant de manera anàloga a una capa de sabó moll, el paviment dels nostres pobles consistent en llambordes llises es transforma en una pista de patinatge on és molt fàcil relliscar, caure i prendre mal de veritat.
La nova classe de llambordes que des de ja fa anys s’ha estat col·locant als pobles no és la millor solució per a un país com Andorra, on la formació de plaques i crostes de glaç a terra és molt freqüent a l’hivern. Aquestes llambordes amb què es pretén repavimentar les viles podran ser unes llambordes molt estètiques i molt lluents, però resulten poc funcionals, poc segures per als vianants. I ara, a més, a Escaldes, s’està procedint a la pavimentació de Vivand amb més llambordes llises i per tant perilloses, sense que s’hagi après la lliçó de l’error que representa la implantació d’aquest tipus de paviment al nostre país.
Fa molts anys, abans de la repavimentació del país amb les noves llambordes, hi havia col-lo­cats als carrers uns llambordins que sí que oferien seguretat per als vianants, tot i que potser no eren gaire estètics, però en canvi sí que eren molt funcionals. Aquests llambordins jo encara els recordo: tenien una forma bàsicament quadrada, i això és molt important, la seva superfície estava solcada per una sèrie d’estries ben marcades que permetien a les soles de les sabates d’agafar-s’hi sense patinar ni relliscar. Jo, quan anava a l’escola, no recordo haver patit mai una relliscada o una caiguda a causa d’aquests llambordins, que en canvi m’oferien plena seguretat.
Avui dia sí, amb la nova pavimentació són moltes les vegades que rellisco i vaig a terra. Fins i tot, fa quatre hiverns, per culpa d’una d’aquestes llambordes recents untada de glaç i d’humitat, vaig patir una revinclada amb el resultat d’esquinç i hematoma al turmell que em va obligar a estar de baixa més d’un mes i a realitzar sessions de recuperació al fisioterapeuta durant força dies.
Jo visc a Escaldes-Engordany, i al matí cada dia prenc el Bus Exprés al carrer de la Unió per desplaçar-me al lloc de feina, a Sant Julià de Lòria. La meva aprensió a les caigudes i al patiment de revinclades per raó del gel ha arribat al punt que aquest darrer hivern hi ha hagut dies que he decidit trucar a un taxi des de casa meva perquè em portés fins a la parada del carrer la Unió per no haver d’afrontar els baixadors tan perillosos del carrer d’Engordany i de l’avinguda Carlemany.
Aquestes dificultats per circular pels carrers quan es forma gel suposen una pèrdua evident de qualitat de vida al nostre país, una forta pèrdua de qualitat de vida. Jo només vull demanar als responsables de les administracions que facin alguna cosa per solucionar-ho, perquè la gent es pugui moure amb seguretat i sense angúnies pels carrers.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477