x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
paraula i vida

Activitat i descans

Estiguem amb Ell, sentim-nos acompanyats per Ell
Actualitzada 22/07/2018 a les 07:03
Un únic verset de l’Evangeli pot contenir una experiència realment interessant. Aquesta és la sensació que tinc després de llegir el començament de l’Evangeli d’aquest diumenge: “els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat” (Mc 6,30). L’escena es produeix després que Jesucrist crida els Dotze i els envia, de dos en dos, a predicar la conversió i a guarir els malalts. Quan tornen de la seva missió és el moment de comentar amb el Senyor com els ha anat l’experiència.
Però el primer verset no ens revela el contingut de les converses que tingueren entre ells. Per a satisfer la nostra curiositat ens hauria agradat que l’evangelista fos una mica més explícit en detallar els sentiments i les reaccions dels Dotze després de la seva experiència evangelitzadora. Però sabem que això no és essencial per a l’evangelista, el més rellevant és l’enviament dels Dotze i que, posteriorment, Jesús va voler tenir aquest feedback amb els seus deixebles per acompanyar la seva vivència. Jesús no organitza aquesta trobada per satisfer la seva curiositat. Ell ja sap prou bé amb què es trobaran. Així mateix els ho va anunciar quan els donava les indicacions per a la seva missió. El que mou Jesús és el seu cor de pastor que s’interessa per la vida de les persones. Per això, l’evangelista destaca aquesta actitud de Jesús que acull i acompanya l’experiència dels Dotze. Una actitud que continua mostrant-se quan Jesús els diu: “Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica”, (Mc 6,31). Jesús els convida al descans. Després de tot el que han viscut ara és el moment de reposar una mica. Però és una invitació molt profunda. Semblaria a primera vista que no hi ha res d’extraordinari. Sorprèn que Jesús no els digui “aneu i reposeu”, sinó “veniu i reposeu”. Encara que es tracti de buscar un altre indret, un “lloc despoblat”, l’essencial és que els Dotze continuïn estant amb Jesús, que sentin la seva presència, i per això Jesús els diu “veniu”, estigueu amb mi en aquest moment de descans.
Ara també, per a moltes persones, són dies de vacances. I sentirem a dir que “anem de vacances” perquè han buscat un indret per passar-hi aquests dies. És la nostra manera d’expressar-ho. I si sentim a dir o llegim “veniu a descansar” és perquè rebem una proposta turística d’algun lloc o ens conviden alguns familiars o amics a estar amb ells. Però hem d’escoltar amb més profunditat, també en aquests dies de vacances, la invitació del Senyor que ens diu “veniu i reposeu”. Estiguem amb Ell, sentim-nos acompanyats per Ell, busquem moments per a ser més conscients de la seva presència. Tot i que els verbs anar i venir els utilitzem correctament des de la ubicació on ens trobem, potser els podríem utilitzar al mateix temps si tot “anant” de vacances responem a la invitació del Senyor “veniu i reposeu” perquè puguem sentir que sempre ens acompanya.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477