Lloguer i precarietat

Ja fa temps que els particulars, els actors socials i els partits polítics de l’oposició alerten de l’encariment injustificat del lloguer dels habitatges, reclamant l’establiment de mesures per frenar aquesta especulació. I l’executiu, conscient d’aquest problema, no ha actuat ni amb la celeritat ni amb la contundència que reclamava la urgència de la situació. Actualment, cada dia tenim famílies que treballen no per viure de manera digna sinó que per pagar el preu del seu lloguer, i en tenim que malauradament es veuen obligades a canviar de pis ja que el seu propietari, en acabar-se el contracte, augmenta el lloguer de manera abusiva, de tal manera que no el poden pagar. Com es pot permetre, avui en dia, que un Estat pugui tolerar aquestes situacions abusives que deixen famílies en una situació de precarietat greu, ja que no ha pres mesures preventives que haurien impedit aquesta situació? Com sovint, les solucions arriben tard, i algunes tenen tan poca substància que no tindran cap impacte en la resolució d’aquest greu problema. En efecte, una de les respostes proposades pel Govern passa per gravar els habitatges buits amb l’objectiu d’obligar els propietaris especuladors a posar-los al mercat del lloguer (ja que si augmenta el nombre de pisos en aquest mercat se suposa que hi haurà un abaratiment dels preus). No obstant això, la taxa que planteja el Govern és insignificant, per no dir gairebé inexistent, ja que la gravació seria de 5 euros l’any per metre quadrat d’habitatge. Això, sumat al fet es preveuen exempcions diverses i no tancades (l’avantprojecte de llei estipula que qualsevol propietari afectat per la taxa podrà exposar els motius per a la seva exempció), desvirtua completament l’objectiu inicial, que era alleugerir la pressió sobre el mercat del lloguer, un dels problemes socials actuals més importants. Actuant d’aquesta manera, no crec que se solucioni aquest tema, al contrari.