Creat:

Actualitzat:

Vaig sentir no recordo on que prop de l’antic port de Roma hi ha un turó que és com una mena de chiquiparc per a qualsevol arqueòleg perquè no és un turó natural, sinó que s’ha anat formant amb el pas dels anys amb els fragments de les àmfores que hi abocaven els comerciants que abastien la capital de l’imperi, de manera que, avui dia, qualsevol que vulgui endur-se com a record un tros de terrissa de l’època romana només ha de furgar una estona a la capa de terra i sediments que s’ha dipositat a la superfície fins a trobar l’estrat històric desitjat. Això que ara ens sembla tan interessant perquè ens permet, si més no, conjecturar d’on venim, en el fons és una de les característiques que ens defineixen com a espècie: no hi ha, que jo sàpiga, cap altre animal a la faç del planeta capaç de generar un rastre de deixalles allà on roman més de cinc minuts, i amb l’afegit que les escombraries dels altres ens semblen d’allò més fastigós, sobretot si les trobem al bell mig d’un paratge natural, mentre que les pròpies ens semblen d’allò més raonable. I amb el creixement exponencial de la població mundial la cosa ha anat a pitjor, malgrat tenir fa temps prou coneixements per reduir el volum de deixalles i per reciclar la major part de les que generem. Però, ben al contrari, el que hem aconseguit és estendre el problema a escala global: segons explicaven l’altre dia a la ràdio, fins i tot a un paradís natural com les illes Seychelles han convertir tot un illot en abocador per encabir-hi els residus plàstics que genera el turisme, i on abans hi havia una vegetació exuberant ara hi ha una pila de detritus en procés de combustió constant.

tracking