de la meva agenda

Una Església més mare

El Papa Francesc predica que l’Església sigui més femenina, més maternal

Creat:

Actualitzat:

El Papa Francesc, el Papa de la pastoral dels gestos, ha instituït la memòria obligatòria de la benaurada Verge Maria, Mare de l’Església. Francesc, en una comunitat en què els protagonistes són els homes, predica que l’Església sigui més femenina, mes maternal. D’ara endavant celebrarem els dilluns de Pentecosta Maria, Mare de l’Església.

El bisbe d’Urgell, l’arquebisbe Joan Enric, ha agafat al peu de la lletra la voluntat del Papa Francesc. Ha convidat els dies 11, 12 i 13 de juny els mossens urgel·litans a una convivència per pregar i treballar la invocació de Maria, Mare de l’Església. L’any 1970, en la seva reforma litúrgica, l’assemblea de bisbes argentins havia adoptat la invocació Maria, Mare de l’Església. La missa votiva Maria Ecclessiae Mater existeix des del 1075.

La comunitat monacal, abrigada dins el mantell blau de la Moreneta, ha acollit fraternalment els 15 mossens d’Urgell que han compartit pregària, treball, taula, il·luminats per l’Estel de l’alegria, Gaudete et Exultate. Amb el perfum de la Rosa d’Abril ens estimem sense saber-ho, sense sentir-ho perquè l’amor de mare és natural com el viure de cada dia.

El monjo Gabriel Soler, diaca i historiador ha contemplat en veu alta per a tots, Maria, model i Maria protectora. La mare es desviu per la unitat dins de la diversitat dels fills. La mare és contemplativa i guarda en el cor més humil gest i paraula del fill, i en fa pregària. La mare immaculada diu un sí de plenitud –ens diu amb èmfasi dom Uriel– que es tradueix en servei al costat de Jesús i de de tota criatura de Déu. Maria, protectora Sub tuum praesidium ens qüestiona: què és més sa, deixar-se arrossegar per una vida de confort, comoditat i excés que ensopeix l’esperit i disminueix la creativitat de les persones o viure de manera sòbria, moderada sense caure en la patologia de l’abundància?

El pare Bernabé Dalmau, autor del llibre que m’he emportat de record de la convivència, Manual cristià d’autoestima, ens ha llegit Pau VI i Bergoglio per comprendre Francesc, bastidors de l’Església de la qual Maria és Mare. Escriu dom Bernabé: “Un dels factors més decisius per a mantenir o acréixer l’autoestima és sens dubte que un senti fecunda la pròpia vida”. (Maternitat.) El monjo Bernabé ens conta: “El 21 de novembre del 1964 , Pau VI promulgà la constitució on proclamà oficialment Maria, Mare de l’Església, és a dir, Mare de tot el poble de Déu, tant dels fidels com dels pastors. L’any 1968 en el Credo del Poble de Déu, resem: Creiem que la santíssima Mare de Déu , nova Eva, Mare de l’Església, continua al cel el seu rol eternal mirant els membres del Crist.”

El pare abat Josep Maria Soler, com ho feu el monjo benedictí Berengaud de Ferrieres allà al segle IX que va escriure: “L’Església catòlica, instruïda pel magisteri de l’Esperit Sant, ha professat la més elevada devoció envers Maria, en tant que Mare molt estimada”, ens ha parlat de Maria la dona de l’amor de cada dia, és a dir, de la Mare de l’Església. L’abat ha emmarcat la missa votiva a Maria, Mare de l’Església, en el context de la Pentecosta: “A la cambra alta Maria participa de la vida naixent de l’Església que continua afaiçonant. El Crist es va formant en nosaltres. Els dolors de part dels quals parla sant Pau als Gàlates fan que Crist es formi en nos­altres. Maria ens porta Jesús.” L’abat clogué els tres quarts d’hora de meditació amb la imatge emotiva de “Maria, icona de la tendresa que glossa amb la contemplació de Jesús que abraça la Mare”. Aquest Jesús és l’Església”, reafirmà amb un somriure monacal.

De tornada, ofreno a la Mare de Déu de Meritxell el llantió montserratí, record de la trobada. Prego a la meva Confident, Mare de l’Església: Gràcies, Maria, que vius en la parròquia! Tu, Esther, Carmo, Anna, Ceo, Teresina, Carme... Mare, treballadora a AINA, parenta, veïna... Revela’ns l’amor de Déu amb el teu amor sincer i tendre als infants, adolescents, joves. Com Maria, avui, serà encara beneïda i estimada, si ets per a tots, senzillament, la Dona de l’Amor de cada dia.

tracking