x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Paraula i vida

Ser actius en el servei als germans

Les paràboles de Jesús arriben al cor, estimulen la nostra vida
Actualitzada 17/06/2018 a les 06:49
Ens acostem al misteri de la vida:
de les llavors en germinen noves plantes que creixen i fructifiquen.

Avui hem llegit dues paràboles en les quals el protagonisme el tenen les llavors sembrades a la terra. Una, la llavor sembrada nit i dia, sense que l’amo sàpiga com creix, es desenvolupa, treu espigues i dona fruit. L’altra, la minúscula llavor de mostassa que creix i es fa un arbre. Ens acostem al misteri de la vida. Sense saber com, d’aquelles llavors en germinen noves plantes que creixen i fructifiquen. És llei de vida. De cada planta n’esperem nous fruits.
El llenguatge de les paràboles, inspirades en la vida ordinària, era escoltat amb gust sorprèn per la senzillesa del seu missatge i, alhora, la facilitat de comprensió. Les paràboles de Jesús arriben al cor, estimulen la nostra vida, ens porten a una activitat que enriqueixi el nostre esperit i desvetlla l’actitud de servei als germans. Les dues paràboles d’aquest diumenge m’han recordat una de les faules d’Anthony de Mello. Ell és jesuïta, nascut a l’Índia, coneixedor del pensament i de la cultura orientals així com de l’espiritualitat cristiana. En el seu llibre El cant de l’ocell, publicat cap als anys vuitanta, fa un recull d’historietes, frases i pensaments de diferents ideologies i religions. Ens adverteix que aquestes faules cadascú se les ha d’aplicar a ell mateix, no s’hi val a pensar que són per als altres. En una d’elles, La guineu mutilada, explica: “Un home, que plegava bolets pel bosc, va trobar-se una guineu amb les potes tallades [s’hauria agafat en un parany d’algun caçador]. L’home es preguntava com podria sobreviure aquell pobre animal. En aquestes, arriba un tigre que portava una presa a la boca. El tigre ja se sentia sadoll i deixà la resta per a la guineu. El dia següent, Déu tornà a enviar el tigre per a nodrir la guineu. I així en dies successius. L’home estava meravellat de la immensa bondat de Déu i pensà, ‘em quedaré en aquesta cova, confiant plenament que el Senyor em donarà tot el necessari’. Així ho va fer durant un mes sense que ningú s’acostés a la cova. Ja arribava gairebé a les portes de la mort quan es queixà a Déu: ‘ja està bé, Senyor, a la guineu l’alimenteu cada dia i a mi, que soc una persona humana, em teniu abandonat’. Déu li contestà: ‘et trobes al camí de l’er­ror. Obre els ulls a la veritat: imita el tigre i no la guineu’.”
No esperem passivament que els altres ens serveixin. Cal ser actius en el servei als germans perquè la nostra vida doni fruits.
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477