Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Els beneficis d'actuar èticament

La relació entre ètica i compliment de la llei és complexa. L’ètica va més enllà de complir amb el que marca la legislació
Actualitzada 11/06/2018 a les 06:36
    Joan Fontrodona
La relació entre ètica i compliment de la llei és complexa. L’ètica va més enllà de complir amb el que marca la legislació. D’una banda, no és bé que tota la conducta humana estigui regulada per normes. Per una altra, atès que les lleis estan fetes per persones –amb les seves limitacions i biaixos–, hi pot haver casos en què, encara que des del punt de vista jurídic algunes normes estiguin en vigor, èticament siguin injustes. El desitjable és que ètica i llei coincideixin. Així, la llei compleix una funció educadora rellevant i contribueix a elevar la qualitat ètica d’una societat.
Per a les empreses, la llei no és un factor distintiu, sinó que més aviat es converteix en un factor d’igualació i contribueix al fet que ningú actuï al marge de la mateixa fins i tot internacionalment. La llei pot estimular el canvi, encara que solament sigui perquè quan una empresa perd una competència distintiva per quedar-se al marge de la llei, ha de buscar altres fortaleses en les quals recolzar la seva actuació. Aquestes dinàmiques empresarials poden donar-se també en sectors econòmics o països.
El món financer és especialment procliu a un continuat procés regulador, en ser un àmbit especialitzat, de fort contingut tècnic i en el qual el legislador sol reaccionar amb cert retard respecte a la creativitat financera. Però, una vegada el marc legal regula el que es pot fer o no, cal saber adaptar-se i convertir aquestes contrarietats en una oportunitat de millora.
Fixem-nos en el sector bancari. A Andorra, per exemple, el secret bancari ha tingut un paper important durant dècades. En els darrers anys el marc legal internacional ha canviat amb l’aprovació de diferents estàndards que fomenten la transparència, la lluita contra l’evasió fiscal i el blanqueig de capitals.
En aquesta tessitura, Andorra podria haver mantingut el seu antic model de negoci o adaptar-se al nou marc legal, homologant les seves pràctiques a les d’altres països i centres financers. Va optar per aquesta segona via com a aposta de país amb el suport de les entitats financeres andorranes.
L’esforç per realitzar una transformació de tal envergadura és evident. Exigeix canvis en la legislació del país, com ara la modificació del Codi Penal per tipificar el delicte fiscal, o l’adopció d’estàndards internacionals, l’últim dels quals ha estat l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació. Però, més important encara, ha exigit canvis en la manera d’operar de les entitats financeres: en la relació amb els seus clients, per mantenir la seva confiança; en les competències distintives i en els serveis que s’ofereixen, i en els valors sobre els quals sustenta la seva activitat.
Aquest esforç té necessàriament un cost. L’ètica suposa renunciar a pràctiques que econòmicament havien demostrat ser rendibles i exigeix assumir uns costos que fins llavors s’havien pogut evitar i uns altres que amb el nou context es fan necessaris. En el seu últim informe anual, Andorran Banking reconeixia un lleuger descens en el benefici net total del sector degut, en part, als costos derivats de l’adaptació al nou marc normatiu.
Ser ètic, d’entrada, costa. És diferent que s’aprofiti aquest nou context per treure-li algun profit. I que a la llarga es conclogui que ha valgut la pena l’esforç. Si els preguntéssim als que treballen en aquestes entitats segurament ens dirien que se senten més tranquils treballant dins d’un marc jurídic equiparable al de la resta de places financeres europees.
Probablement avalarien que parlar de professionalitat, qualitat o integritat té més sentit quan aquests valors s’apliquen a pràctiques internacionalment acceptades i que troben un major sentit a un treball que té un impacte en l’economia real, en comptes de limitar-se a custodiar dipòsits dubtosos.
No cal ser ètic perquè ho diu la llei (encara que la llei ho fomenti), ni perquè és rendible (encara que tingui impacte en els resultats). Cal ser ètic perquè l’ètica ajuda a donar sentit al nostre treball i contribueix a promoure societats millors. Quan la regulació, el sentit del negoci i el compromís ètic van en la mateixa adreça, els processos de canvi es tornen més fàcils.

*Joan Fontrodona, Professor d’Ètica Empresarial a l’IESE Business School
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477