Per molts anys nuvis d'or i d'argent

L’església de la Mare de Déu de Meritxell està abraçada al silenci. És dimarts, 6 de juny. Cap a migdia, un ampli raig de sol, d’estiu, avançat, il·lumina l’altar que el fa resplendent. Un avi i una àvia s’acosten amb alguna dificultat a la sagrada imatge. Preguen agafats amorosament de les mans. Compren sis llantions petits i un de gran per encendre’ls en honor a la Mare de Déu. Els confio tímidament: “La Meritxell vol que cada llantió porti una petició, un desig.” Insisteixo, ara amb somriure d’agraïment: “Soc un mossèn xafarder. Per què sis llantions petits i un de gran?”

Crec que esperaven la meva curiositat. Em responen: “Els sis llantions són un per cadascun dels nostres besnets. El llantió gran és per donar gràcies pels nostres 60 anys de matrimoni. Ens casàrem al santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell i vinguérem de passejada de nuvis a Andorra. Ara hem tornat a donar gràcies.”

Els faig una abraçada. Uneixo la meva mà a les seves: “Durant 60 anys de matrimoni, què us ha quedat pel camí per fer? Què us hauria agradat fer. Que no ho hàgiu aconseguit?” Es miren. Em regalen el seu tímid somriure: “Estimar-nos més!”

Al vespre, abans de tancar la porta del santuari, repasso les vivències de la jornada. En comunió amb tots els vells amants prego a la meva Confident: Vull estimar més

Estimar, per a tothom,

és també somriure, cantar,

despertar rialles en les persones que estimes,

oferir espais de pau per als amics estressats,

companyia silenciosa als companys malalts,

i compartir un cafè amb els veïns en bona salut.

Estimar és admirar una obra d’art amb la persona estimada.

Encantar-se junts davant un paisatge,

regalar la tendresa compartida als infants,

i donar solidàriament la mà a l’avi@ que té davant el cim més alt.

Estimar és emocionar-se escoltant un cant, una simfonia.

Estimar és endolcir les postres amb una llarga sobretaula.

I sentir pessigolles al cor mentre escoltes l’amic/ga.

Estimar és respirar a ple pulmó per sentir la vida

i servir millor la comunitat.

Estimar és vetllar per la salut de l’altre sense negligir la teva.

Estimar és treballar sense sentir vergonya quan les coses no surten bé.

Estimar és escoltar i gosar agafar la paraula.

Estimar és corregir de manera eficaç sense oblidar el perdó.

Estimar és ajudar i deixar-se ajudar.

Estimar és recordar i pregar pels estimats difunts

sense oblidar els vius amb qui convius.

Estimar és donar alegries, joia,

és saber dir demà quan encara estàs ple de l’ahir,

és perdonar sovint, és perdonar sempre.

És esperar contra tota desesperança.

És caminar cap endavant acceptant

que un altre et dona la mà.

Estimar és tenir present en cada moment

que soc estimat.

Esguardo fit a fit la meva Confident. Li demano: “Per què m’estimes, Meritxell?”

Em somriu: “Perquè tu soc jo!”