Qualsevol país reivindica la seva idiosincràsia, posa en valor les característiques de la seva societat i les mostra en un aparador perquè siguin apreciades. El primer que hauria de fer, doncs, un govern és establir polítiques culturals que des de la transversalitat impregnin la seva acció executiva. Perquè és en la cultura on trobem la riquesa del país, on desenvolupem els valors que ens fan grans i que ens ajuden a superar els moments difícils. En definitiva, la cultura és l’ànima d’un país, entesa com a aliment insubstituïble d’una societat que es vol justa, lliure i igual. Invertir-hi és tan important, o més, que les polítiques per atraure visitants, que no necessàriament han d’estar renyides amb el foment i el sosteniment de la cultura pròpia del país, la que fa la gent, sinó que poden ser, i són de fet, complementàries.
La darrera de les ocurrències que ens ha fet pública el ministre de Turisme –sí, una més– és la de destinar 150.000 euros per als drets d’autor dels temes que utilitzarà el Cirque du Soleil en l’espectacle Diva, aquell espectacle, recordem, que en aquesta edició ja deixa de banda qualsevol referència al país encara que sigui de forma surrealista com feia en anys anteriors des del dia que va aterrar a Andorra. M’agradaria saber si les nostres autoritats, o la part d’elles que remena els diners, s’han posat a pensar la quantitat de projectes culturals amb projecció, tant interna com externa, amb cara i ulls que es podrien fer amb aquests 150.000 euros. Fa tota la impressió que no. És més, que ni tan sols s’hi volen posar.