Com si es tractés d'una ventada

i tots quedaren plens de l’Esperit Sant” (Act 2)

L’Esperit Sant és la personificació de la presència de Déu en nosaltres i ens regala amb els seus dons. Cada any, en la festa de la Pentecosta, recordem la seva vinguda sobre els apòstols i Maria. En aquella ocasió amb els signes del vent i el foc. També nosaltres tenim l’oportunitat de rebre’l en el sagrament de la Confirmació. Des de la nostra feblesa i limitació demanem els dons de l’Esperit. Els necessitem per créixer en coneixement i en capacitat d’estimar i de servir.

El do de la saviesa. Vol dir saber ser i saber estar. Saber fer i saber dir. Saber comprendre i saber esperar. La saviesa divina és recerca de la veritat i transparència del ser.

El do de l’enteniment. No és fruit de la reflexió ni de l’estudi. És un toc de l’Esperit, un cop de llum que ens obre els ulls del cor. Llum per entendre el misteri de l’existència i de la història. Llum per entendre les altres persones i nosaltres mateixos.

El do de consell. L’Esperit ens ajuda a escollir el bon camí i a orientar els altres pel bon camí. Està en relació amb la prudència i el tacte, en l’encert en les decisions que prenem i ajudem a prendre. No hauríem d’obrar a la lleugera ni perdre’ns en la indecisió.

El do de fortalesa. Sovint les pors i debilitats ens tenallen i necessitem qui ens alliberi. El do de fortalesa ens alça de les nostres depressions, ens fa lliures i ens omple d’audàcia i d’alegria.

El do de ciència. Ens ensenya a valorar rectament les coses creades, la naturalesa. Des de la naturalesa ens obrim a Déu. També es refereix a les coses creades per l’home, com el món de la tècnica. El do de ciència ens ajuda a entendre i interpretar els esdeveniments.

El do de pietat. Embelleix les relacions familiars amb actituds delicades com ho són per exemple l’agraïment, el respecte, la benvolença, l’obediència... També facilita la relació familiar amb Déu: fa que ens sentim veritablement fills seus i el tractem com a Pare.

El do del temor de Déu. No es tracta d’un temor que assimilaríem a la por, sinó a la veneració i a l’amor. El sant temor de Déu ens motiva a la fidelitat a Déu i al mateix temps ens impedeix manipular-lo segons els nostres interessos.

Veniu Esperit Sant, i ompliu-nos dels vostres dons.