Museus que parlen

Arrencava dijous al vespre, al Museu Diocesà d’Urgell, a la Seu, la conferència del doctor Alberto Velasco, historiador de l’art i conservador del Museu de Lleida, amb el títol: La pintura del segle XVI a les valls pirinenques: Els retaules sense temps. El cas del retaule de la Pobleta de Bellveí. Després de la presentació del conferenciant, feta pel director del Museu, mossèn Josep Maria Mauri, vicari general de la diòcesi urgellenca, vam poder gaudir d’una aproximació ben propera –de fet, teníem les taules del retaule exposades en la mateixa sala de la conferència– i divulgadora sobre part d’una obra d’art, el retaule de la Pobleta de Bellveí, on havia estat, a l’església de Sant Feliu. Malauradament, la guerra civil espanyola, que tantes malvestats va produir al patrimoni artístic de caràcter sacre i religiós, incidí en aquest retaule, que va ser salvat del foc, desmuntat i tret de la Pobleta, d’allà a l’entrada de la Vall Fosca, al Pallars Jussà, per portar-lo cap a Lleida. Passada la guerra, el retaule va ser disgregat –com tants altres que es fragmentaren– i en l’actualitat unes taules del mateix es troben al Museu Diocesà d’Urgell i en altres, com el de Lleida. Justament, la presència a la Seu d’Urgell del conservador del Museu de Lleida, era motivada per l’acord entre els dos museus per tenir a partir d’ara al Museu Diocesà d’Urgell, en dipòsit, un fragment del retaule de la Pobleta, que complementarà les taules que ja té en el seu fons. Va ser un goig escoltar les explicacions de l’Alberto Velasco, desgranant els passos de l’estudi d’aquest retaule dispers, tasca que requereix dots d’observador, gairebé detectivesques, a més d’uns coneixements d’art sòlids i contrastats, com bé ens ho demostrà en parlar de la composició, estil, autoria i relacions amb altres retaules del mateix pintor, que l’Alberto Velasco anomena com a “mestre de Sorpe”, pel retaule, aquest sencer, que hi ha a l’església de Sant Pere de Sorpe, al Pallars Sobirà.

L’acte divulgatiu i d’apropament a l’art del Museu Diocesà d’Urgell s’emmarca en la celebració del Dia Internacional dels Museus, també amb tota una sèrie d’activitats als museus d’aquí el Principat d’Andorra, un esdeveniment promocionat pel Consell Internacional dels Museus (ICOM) des del 1977, amb l’objectiu de conscienciar sobre el paper dels museus en el desenvolupament de les societats. Precisament, amb aquest mateix propòsit, actua la Xarxa de Museus de Lleida i Aran, de la qual el Museu Diocesà d’Urgell en forma part, i que aquest 2018 orienta el DIM a partir del lema Museus hiperconnectats: nous enfocaments, nous públics. S’hi referia mossèn Mauri dijous, a aquests nous enfocaments, en parlar del projecte (en curs de redacció) del que serà el renovat i remodelat Museu Diocesà d’Urgell, una instal·lació que dona ja en l’actualitat a la Seu d’Urgell, juntament amb el conjunt catedralici, visió com a destí cultural, amb prop de trenta-mil visitants que passen cada any pel Museu Diocesà, xifra que de ben segur s’incrementarà amb l’ampliació i la nova museografia. “Que sigui, a més d’un lloc d’exposició seguint criteris actuals, un equipament que motivi un diàleg, un intercanvi enriquidor amb el visitant” –en paraules de mossèn Mauri. I en efecte, en podem dir un museu que parli, que ens parli quan hi siguem dins.

El Museu Diocesà d’Urgell, que ens parla des de la fondària històrica de mil anys enrere, forma part de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, juntament amb l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu); el Museu d’Isona i la Conca Dellà (Isona i la Conca Dellà); el Musèu dera Val d’Aran (Vielha e Mijaran); el Museu d’Art Jaume Morera (Lleida); el Museu de la Noguera (Balaguer): el Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal (Lleida), el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsona); el Museu de Guissona (Guissona); el Museu Comarcal de Cervera (Cervera) i el Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega). Els objectius d’aquest bastiment cultural d’ampli abast territorial, d’aquests museus que també “parlen” entre ells, s’estableixen en un decàleg lloable, clar i efectiu: 1. Estructurar el patrimoni de les terres de Lleida i Aran. 2. Posicionar el patrimoni cultural com a element singular i diferenciador del territori. 3. Dinamitzar el patrimoni establint un vincle directe entre el territori i els museus. 4. Promoure la recerca sobre el patrimoni. 5. Incrementar la participació dels diferents públics. 6. Aconseguir la implicació de la població local en la vida i funcionament dels museus. 7. Esdevenir una plataforma d’intercanvi entre els diferents museus. 8. Establir un espai de suport tècnic per als museus. 9. Donar a conèixer les funcions, els plantejaments, els serveis i les pràctiques que desenvolupen els museus al territori. 10. Esdevenir un interlocutor amb les diferents administracions públiques i empreses del territori per tal d’aconseguir recursos i un major finançament.