Tots els esports d’equip que gaudeixen del favor del públic s’esforcen per fer-los més atractius per als seus afeccionats. Per assolir-ho no dubten a modificar els reglaments premiant la qualitat tècnica i el joc net en detriment de la violència, les enganyifes, simulacions i tripijocs bruts; a més d’implementar-hi les noves tecnologies. Bàsquet, rugbi, handbol, voleibol, etcètera, tenen clar des de fa anys que el talent genera espectacle i l’espectacle –el esports de masses ho són– atreu públic. Això no significa que les polèmiques o el joc brut hagin desaparegut dels seus campionats; però almenys es persegueixen i penalitzen l’infractor. El futbol menja a part. Viu en una altra dimensió on –malgrat la introducció del VAR (Video Assistant Referee o àrbitre assistent de vídeo)– la picaresca, el joc brut, l’antijoc, quan no directament la violència, continuen tenint premi. Les excuses i arguments de puristes i defensors a ultrança de l’esperit fundacional –com he escrit anteriorment– per no modificar un reglament a totes llums obsolet, no s’aguanten per enlloc, diguin el que diguin! Sí, cada esport és un món. Però l’engany, la mentida i la violència no haurien de tenir cabuda en un partit de futbol. Milions d’infants juguen, somiant en els seus ídols, amb milers d’entrenadors que s’escarrassen per inculcar-los valors. Uns valors que cada diumenge s’esvaeixen sobre la gespa de les grans lligues. Per molts milions que UEFA, FIFA & Cia. es gastin amb campanyes de Respecte, Joc net i altres, mentre el reglament afavoreixi i/o premiï l’engany, l’antijoc i la violència, plourà sobre mullat.