Foc i lloc

Benvolgut Iñaki

T’escric perquè fa molt de temps que no sé res de tu

Creat:

Actualitzat:

Com va? Ha plogut molt des de l’última vegada que vam xerrar i recordo que ja em vas advertir que volies desconnectar-te de les xarxes. Ho entenc, tots necessitem desintoxicar-nos. Però és que a la vida real també estàs desaparegut. Que no se’t veu el pèl enlloc, xaval. Realment t’estàs tornant tan orc o és postureig? I ara no em diguis que sempre has estat així i que dissimulaves. Va home, va. Tot bé? No vull fer-me pesat, però els amics estan per això, no? Ha passat un altre Sant Jordi i et vam trobar a faltar. Això vam comentar entre alguns companys de fatigues i algun editor que t’aprecia. Estàs escrivint o no? Sé la versió oficiosa però encara estàs amb el rotllo que ja no té sentit publicar? Va, paio, no em toquis els dallonses i no et facis l’interessant.

Escolta, aprofito per posar-te al cas de quatre coses que t’has perdut i que valien la pena. Jo confiava que en algun d’aquests actes encara t’hi trobaria. Però no. Què passa? Que ja no surts de casa? Bé, al que anava. Et vas perdre una expo sobre l’Anna Frank. Sí, la del diari. La feien al vestíbul del Consell General i valia molt la pena. M’han dit que ara està al centre d’FP d’Aixovall. Encara hi ets a temps. Fes-me cas i ves-hi. Aquesta setmana hi ha hagut una xerrada sobre la Segona Guerra Mundial a Andorra. L’han fet al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany. Saps que hi ha l’expo sobre Mauthausen? És allà on va estar internat l’Amat Piniella. També hi van tancar un tal Francesc Boix, fotògraf de professió i que va treballar al servei fotogràfic del camp. Brutal. L’home va aconseguir salvar un munt de negatius que es veu que van ser clau als judicis de Nuremberg. D’això va l’expo. Que fort, eh? Anna Frank, K.L. Reich, Mauthausen, Francesc Boix. Tant mirar al passat i encara n’hi ha que no entenen on ens trobem ara. Per cert, dijous vinent la Roser Porta i el Jorge Cebrián hi fan una xerrada sobre els andorrans als camps de concentració. Sí, ja sé que ja t’ho saps però sempre hi ha alguna cosa per descobrir. Po- dríem anar-hi una estona abans, mirem l’expo, escoltem aquells dos (són del ram de la comunicació, segur que ho fan interessant), i després anem a sopar. Total, per al Nobel haurem d’esperar, no? Amb aquest tema també, quina tela. T’espero dijous? Saluda la família.

tracking