Prêt-à-porter

Aquesta setmana ha continuat la desfilada de tendències per a la temporada XXI / XXII a la passarel·la ubicada al Teatre Global. D’entre totes les propostes, la més arriscada, la més innovadora i la que ha despertat més entusiasme entre el públic ha estat la col·lecció Crèdit Social, del creador Xi Jinping, un alumne avantatjat d’una escola de dissenyadors que les darreres dècades han meravellat la crítica i el públic amb obres com ara Tibet o Tiananmen, entre moltes altres. En aquest cas, Xi Jinping aposta per una col·lecció on els models van tota l’estona seguits per sensors diversos i càmeres de videovigilància –res que no haguéssim vist fins a la data– i que –aquí arriba la força de la seva proposta– són empesos fora de la passarel·la i acomiadats a l’instant a la mínima que un dels sensors detecti una desviació respecte a allò que el dissenyador havia programat. Segons declaracions del creador, un cop acabada la desfilada, la intenció de la marca xinesa és ara superar el mercat intern i exportar les seves propostes al màxim de països possibles.

La proposta de Xi Jinping s’afegeix així a la cada cop més agressiva oferta per despullar les democràcies del segle XXI. Cal recordar que els darrers anys han desfilat per la mateixa passarel·la col·leccions tan interessants com Autocràcia, de l’ínclit dissenyador rus Vladimir Putin; No és problema nostre, que s’ofeguin!, una creació col·lectiva dels millors dissenyadors d’Europa; Autocop Legitimador, una proposta amb un punt misteriós del veterà Recep Tayyip Erdogan; i, més recentment, Si no és dels nostres, és odi, una de les moltes col·leccions dels creadors espanyols que estan apostant fort per obrir camí amb temes com ara la limitació de la llibertat d’expressió o la tolerància de l’extrema dreta.

Cal destacar, per últim, que totes aquestes col·leccions, a més de seduir la resta del gremi, han comptat sempre amb el favor del públic, que continua comprant en massa, i sense qüestionar-se gaires coses, totes les propostes que se li planten al davant. Aquest fet suposa un impuls definitiu a la importació de totes aquestes tendències a les democràcies de tot el món. Perquè les diferents propostes, de fet, no es fan la competència, són compatibles.