Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Discriminació en l'impost de successions

Bones notícies per als residents fiscals andorrans. Dues sentències del Tribunal Suprem acaben amb la discriminació que patien a Espanya
Actualitzada 03/05/2018 a les 06:54
    Antoni Bisbal Galbany
Bones notícies per als residents fiscals andorrans. Dues sentències recents del Tribunal Suprem espanyol han establert les bases per acabar amb la discriminació a Espanya dels contribuents no comunitaris en l’impost sobre successions i donacions. Aquestes sentències afecten de forma important tots aquells andor­rans, residents al país, que hagin pagat aquest impost a l’Estat espanyol, ja que a partir d’ara tenen la porta oberta a recuperar una part d’aquells imports liquidats i representen una oportunitat a poder gaudir, d’ara en endavant, de les mateixes condicions i avantatges fiscals que tenen els residents fiscals espanyols i comunitaris.
El Tribunal Suprem va concloure, en una sentència del 19 de febrer del 2018, que els subjectes amb residència fiscal fora de la Unió Europea (UE) i de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) també podien beneficiar-se de les bonificacions autnòmiques de l’impost sobre successions i donacions, com qualsevol altre resident fiscal espanyol o resident a la UE o l’EEE. Posteriorment, el tribunal va reiterar la seva posició amb una segona sentència de data 22 de març del 2018.
En aquest sentit i en virtut de la sentència número 242/2018, del 19 de febrer del 2018, el tribunal ha anat un pas més enllà en estimar que a un resident fiscal en un país no pertanyent a la UE ni a l’EEE, li siguin aplicables els mateixos criteris que a un resident fiscal espanyol o comunitari, i per un altre costat determina que concorren els requisits exigits perquè sigui procedent exigir la indemnització per responsabilitat patrimonial corresponent a l’Estat espanyol. Aquest fet obre la possibilitat no únicament a reclamar els ingressos indeguts per períodes no prescrits, sinó també aquells que hagin prescrit, sempre que es compleixi amb els corresponents formalismes. El tribunal fonamenta el seu criteri en la consideració que l’actual situació dels no residents espanyols (o europeus) suposa una vulneració de la llibertat de circulació de capitals, tal com ho interpreta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
En definitiva, aquesta sentència dictamina que les persones físiques amb residència fiscal a un país tercer diferent d’Espanya o d’algun altre país de la UE o de l’EEE, que rebin herències o donacions a Espanya (ja sigui de residents fiscals espanyols com d’altres països), hauran de ser tractats de la mateixa manera que la que correspondria a un resident fiscal espanyol, o a un resident comunitari, amb independència de la seva residència.
Recordem que, fins a la data, els residents fiscals andorrans érem discriminats envers els espanyols o comunitaris, en l’impost sobre successions i donacions. Per exemple, en una herència d’un causant resident a la comunitat autònoma de Madrid, els seus hereus amb residència fiscal a Espanya podien aplicar una bonificació a la quota del 99%, mentre que els hereus residents en qualsevol altre territori aliè a la UE o l’EEE (en aquest cas per exemple els del Principat d’Andorra) havíem d’aplicar la normativa estatal, en la qual no s’estableixen ni reduccions ni bonificacions tan beneficioses.
Inicialment, les autoritats espanyoles varen eliminar aquesta discriminació l’any 2015 per als països comunitaris, sobre la base d’una sentència del TJUE del 3 de setembre del 2014, que concloïa que la normativa espanyola suposava una restricció a la lliure circulació de capitals. No obstant això, la normativa espanyola només es va canviar per als residents fiscals de països de la UE i de l’EEE.
Ara el Tribunal Suprem ha posat fi a aquesta discriminació amb les dues sentències abans esmentades. El tribunal (tal com ja hem esmentat anteriorment) obre la via a sol·licitar les devolucions dels impostos indegudament ingressats dels exercicis no prescrits així com també a reclamar determinats exercicis ja prescrits, fet que pot suposar que molts andorrans tinguem l’opció de recuperar una part o la totalitat d’aquells impostos que ja vàrem pagar en el passat, amb les corresponents alegries que aquest fet representa. Tot i això, els mecanismes de recuperació són una mica burocràtics i administratius, fet que dificultarà l’agilitat en el seu cobrament.
Per acabar, m’agradaria remarcar que aquests recents pronunciaments del Tribunal Suprem espanyol obren la porta que, a partir d’ara, els residents fiscals andorrans que rebin herències o donacions des d’Espanya ja no rebin un tracte discriminatori envers els residents fiscals espanyols o els dels països comunitaris, fet que beneficiarà molts andorrans que vèiem, fins a data d’avui, un alt cost a suportar pel fet d’heretar béns en el territori veí del sud. Tot i això, val la pena assenyalar que el benefici final dependrà de la comunitat autònoma on tinguem ubicats els immobles, o del punt de connexió que hi hagi amb els béns o drets rebuts en donació o heretats, ja que atenent aquest fet podrem o no gaudir dels règims especials de bonificacions i/o deduccions que hi ha en algunes comunitats autònomes espanyoles. En aquest sentit, s’haurà d’atendre a l’evolució legislativa en matèria de successions i donacions a Espanya, en allò referent a una hipotètica reducció de les diferències existents entre comunitats autònomes.
Tal com ja venim avançant des de fa temps, l’harmonització fiscal en l’entorn europeu presenta els seus avantatges i inconvenients i nosaltres, com a contribuents, ens anem adaptant amb les seves particularitats.

* Antoni Bisbal Galbany, Soci director de Crowe Horwath Alfa Capital
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477