Foc i lloc

'Primum non nocere'

El primer principi mèdic que s’hauria d’ensenyar a les facultats de Medicina

Creat:

Actualitzat:

Fa un parell de setmanetes que estic submergida en els clàssics: sant Tomàs d’Aquino, Aristòtil, Plató, sant Joan de la Creu i alguns més que em tenen ben entretinguda i atabalada, entre altres coses perquè soc incapaç d’entendre-hi res. No sé com explicar-vos-ho, però feu vosaltres mateixos la prova de respondre preguntes com aquestes: “La ment, on coneix el seu conèixer si no es coneix a si mateixa?” (Agustí d’Hipona) o “Què hi ha que no vegin els qui veuen el qui ho veu tot?” (Gregori Nazianzè). Us ho dic de veres, jo no arribo ni a entendre les preguntes; com carai volen que els doni alguna resposta? Quin capteniment! Per tant, vaig estar contenta d’un fet que normalment em posaria histèrica: poder-me agafar un matí de repòs perquè tenia hora amb la doctora del genoll.

Els meus genolls són la meva creu i els he d’anar car­regant, ara l’un ara l’altre. L’últim que em fa veure la padrina és el dret, ja operat de menisc extern i encreuats. Ara se m’hi ha fet un quist de Baker o popliti (sembla un renec) i el menisc intern s’ha esquerdat per dues bandes. Cap a veure la doctora tot esperant que o bé em farà passar per la sala d’operacions o bé m’injectarà alguna infiltració o bé aneu a saber què que em farà mal i que potser em curarà tant com l’aigua de pluja. Doncs resulta que la metgessa em té una sortida que em fa tornar als clàssics. Em diu: “Mira, Roser, no n’hi ha per operar i no veig gaire clar fer-te anar a rehabilitació o fer alguna infiltració. Per tant, aplicarem el primer principi mèdic que em van ensenyar a la Facultat de Medicina: Primum non nocere; és a dir, no toquem res i torna d’aquí a un parell de mesos a veure com evoluciona tot plegat.” La majoria de pacients hauria sortit d’allà enfurismada (si no se’ls recepta ni tan sols un placebo consideren que el metge no ha fet la seva feina) i jo en vaig sortir més contenta que un gínjol: “Primer no noure”, a banda de retornar-me un verb desusat a casa meva (noure = danyar, fer mal) i als clàssics (en aquest cas, a Hipòcrates), em va semblar una genialitat aplicable a tots els oficis, començant pel meu. Amb tot, avui he d’anar a la doctora de capçalera per altres coses i intentaré que l’apliqui. A veure si me’n surto.

tracking