Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
la seca, la meca i...

Epigenètica

Actualitzada 03/04/2018 a les 06:39
Ha passat una altra Setmana Santa, sí, rematada amb la propina estranya d’aquest dimarts festiu escolar. Em costen una mica, aquestes vacances, que travesso com puc, amb puntes de melangia i certa incomoditat que segurament els psiquiatres podrien analitzar per donar-hi un nom. Durant molts anys, fins als vint-i-bastants, vaig treballar de pastisser, fent mones a la microempresa familiar, i les muntanyes de pans de pessic i la mantega dolça i l’ametlla filada formaven l’horitzó bàsic en el qual em movia durant aquella setmana eterna. Treballàvem divuit hores al dia, amb pressió, calor, son i nervis. Amb prou feines podia veure els amics i totes les activitats diguem-ne lúdiques estaven condicionades per l’horari impossible i un cansament que no podia desaparèixer dormint les quatre hores que podia (i això els dies bons). Arribava, finalment, el dilluns de Pasqua, s’acabava el frenesí de la feina i podia escapar-me amb la colla a menjar la mona a la muntanya, sí, però fins i tot en aquest moment de relaxació el pes d’aquells dies ho condicionava tot: estava com cruixit, desmanegat, sense moral ni esma per sortir i divertir-me. Però el dimarts era una altra cosa. Tornava la rutina, la normalitat, l’avorriment, i em semblava el més gran dels alliberaments. Per fi, un dia de cada dia, sense comandes, sense tensió, sense adormir-me dret. És estrany, perquè fa més de trenta anys que ho vaig deixar enrere, això, i encara m’afecta. Potser és allò que en diuen l’epigenètica, que “l’ambient i la història de l’individu influeixen sobre l’expressió dels gens”. Bé ho hauré de continuar carregant: tot­hom té la seva creu.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477