Foc i lloc
'Welcome refugees'
El 22 de març es va aprovar la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries
Com ens recorda sovint l’Agència de les Nacions Unides per als refugiats (Acnur) la crisi política a Síria ha derivat cap a una guerra que ja ha causat més de quatre milions de refugiats.
Les imatges del cadàver de l’infant Aylan Kurdi ofegat el setembre del 2015 al Mediterrani, i totes les altres imatges de la tragèdia què de forma diària veiem a través dels mitjans de comunicació, han provocat innombrables mostres d’indignació de com Europa tracta la tragèdia dels refugiats provinents de la guerra de Síria.
La societat civil d’Andorra reclamava, i continua reclamant, afegir-se al compromís internacional d’assumir la nostra part de responsabilitat en la crisi humanitària.
El 2015 el cap de Govern ens va detallar que serien vint els refugiats que arribarien al país tot i que ara per ara desconeixem quins podran arribar.
De la mateixa manera ens va explicar en aquell moment que per atendre l’emergència humanitària era necessària aquesta llei que ofereix les garanties de protecció temporal i transitòria dels refugiats.
Aquesta tasca calia establir-la en coordinació amb l’Acnur i la Comunitat de Sant Egidi, i vehicular el trasllat de forma segura dels refugiats fins al nostre país, mentre Andorra no es trobi subscrita a la Convenció sobre l’Estatut dels refugiats.
L’espera s’ha fet llarga, molt llarga, ara, el 2018, finament ens dotarem d’un instrument legislatiu que desitgem que ajudi a poder acollir amb garanties el nombre de refugiats al qual ens hem compromès amb aspectes com l’accés a l’educació, a l’habitatge, al treball o a la sanitat.
Del text vull destacar la incorporació d’un membre d’una ONG com a representant de la protecció temporal i transitòria, que segons l’article 6 està format per dues persones. Les vivències explicades per part dels refugiats mostren que la participació de les ONG és molt important en el procés d’acollida i d’integració.
Aquest és un primer pas, ara haurem de veure si en un futur pròxim podem disposar d’una llei d’asil o qualsevol altre règim anàleg, debat que haurem d’obrir de forma inevitable en un futur molt proper.