Entenc perfectament que els propietaris de pisos vulguin rendi- bilitzar les seves inversions. Comprenc que molts d’ells, darrerament, hagin optat per posar els seus immobles a disposició dels turistes, perquè tot i que sempre hi ha més risc de desperfectes, el cert és que es poden guanyar més diners. Malauradament, tenim un parc desconegut de pisos propietat d’estrangers que han sortit del mercat a causa de l’obligada transparència fiscal, i n’hi ha d’altres que prefereixen tenir-los tancats a haver de gestionar els maldecaps d’un mal llogater. Malgrat això, que es pugui encarir el preu d’un lloguer al finalitzar el contracte d’arrendament de cinc anys en més d’un 50% sense que hi hagi reformes o millores que així ho justifiquin, no només és immoral, sinó que hauria de ser il·legal. El Govern, conscient de la situació, hauria d’impulsar de forma urgent els mecanismes de control necessaris per tal de prohibir la cobdícia i l’especulació d’alguns propietaris, especialment a les parròquies centrals, on fàcilment aquests dies sentim a parlar de persones que –això sí, amb preavís– se’ls informa que d’aquí a uns mesos passaran de pagar 600 euros a pagar-ne 900 pel pis on viuen. En qualsevol cas, no aturar aquest despropòsit ens acabarà passant factura a tots, ja que la manca d’alternatives, obligarà moltes famílies a endeutar-se, haver de reduir o eliminar l’estalvi i els plans de pensions que tan insistentment ens recomanen que firmem, i de retruc, baixarà el consum de béns i serveis. I tot, perquè hi ha qui menja amb gana de gos i les institucions no els saben dir que no.