Com anell al dit

El cap de vendes ha de rebre un client passades les sis i per això a mitja tarda baixa a fer un cafè. Anant cap a l’ascensor, troba el cap dels serveis financers: “va, acompanya’m” li fa. No s’entaulen perquè no sigui dit que s’hi estan massa estona, però la conversa a peu de barra s’allarga més del que convindria a una pausa breu. Fullegen els diaris i comenten les notícies. S’aturen amb la possible vaga de funcionaris. Segurament ja en deuen haver parlat abans perquè sense gaires preàmbuls, no dubten a bescantar els sindicalistes. No els preocupa gaire que els pugui escoltar un treballador públic: saben que en aquella hora no n’hi ha i, com que són clients habituals del bar, tenen clissats els altres parroquians. En aquell moment tots dos s’obliden que la germana d’un és mestra i el cu-nyat de l’altre treballa a Medi Ambient i, sense ser-ne gaire conscients, s’entretenen a reproduir els clixés de manual que sempre es posen en marxa per desprestigiar els treballadors públics. Sembla mentida, però el receptari de la Margaret Tatcher continua vigent. Als dos homes poc els importa si les seves idees són precuinades o si les seves paraules estan teledirigides. Tampoc no pateixen si fan com a les tertúlies de la ràdio i només engalten uns quants tòpics sobre l’administració que mai ningú no s’ha pres la molèstia de demostrar. A cadascun d’ells, el que li importa és semblar molt intel·ligent i crític davant de l’altre. En realitat, tots dos aspiren a la mateixa plaça com a director de departament i quan arribi el moment clavaran colzes per fer-se amb l’ascens.

Més tard del que toca, tornen a dalt. El comercial rep el client amb el seu millor somriure. Per l’aparença, l’home no sembla més que un treballador, però el venedor ha après a tractar tothom per igual i ara sap que no es pot jutjar ningú d’entrada. A vegades hi ha sorpreses, pensa. Li ofereix una aigua o un cafè que l’home rebutja. Tempteja el terreny i aleshores esbrina que el client és funcionari. “Escolti, aleshores ja ho tenim. Miri, tenim un producte dissenyat a propòsit per als funcionaris. Li agradarà molt. Li va com anell al dit. O el dit a l’anell, tant és. Jo li explico i si li sembla bé, aquesta mateixa tarda li passo el dossier al cap dels serveis financers”.