Foc i lloc

Els joves, exemple a seguir

En alguns casos, van per davant de la política que fem els adults

Creat:

Actualitzat:

El Consell de Joves s’ha convertit, en el temps que porto com a parlamentari, en un dels actes en què més il·lusió em fa participar. Sempre m’havia semblat una gran iniciativa, però el fet d’implicar-me políticament en aquesta legislatura m’ha permès confirmar les sensacions i descobrir que tenim uns adolescents conscients del món que els envolta, dels problemes, i el que és més important, amb ganes d’aportar el seu gra de sorra per trobar solucions.

Dimecres passat vaig tenir el privilegi de participar de nou en una de les comissions que analitzen les diferents propostes legislatives presentades, que s’hauran de votar el 8 de març quan se celebri la sessió plenària al Consell General. Vaig detectar moltes ganes de parlar i de debatre per part dels alumnes. Fins i tot, més que en anys anteriors.

Els nois i noies dels diferents col·legis van demostrar una gran voluntat de parlar dels temes, d’aportar idees i d’intentar, en allò on sigui possible, acostar posicions. Tot un exemple a seguir per part dels parlamentaris adults, crec jo.

I on també ens hauríem d’emmirallar és en la valentia de proposar temes. Tots els textos que enguany debatem al Consell de Joves són de primer ordre, amb assumptes de tanta importància com la doble nacionalitat, la creació d’un centre per al tractament d’addiccions, la preocupació pel consum de drogues i d’alcohol, l’equiparació de drets salarials entre homes i dones, els refugiats i el dret d’asil o els problemes de la vida diària dels esportistes d’alt nivell al nostre país. Segur que el debat que es faci al ple serà molt i molt interessant.

Aquesta capacitat de plantejar temes clau demostra, al meu entendre, dues coses dels nostres joves. Per una banda, el fet que, lluny de centrar-se únicament en aquells assumptes que els afecten directament, tinguin empatia per posar sobre la taula problemàtiques d’àmbit global que, potser, no els toquen de ple.

Per l’altra, la sensació que, en alguns casos, aquest col·lectiu està anant per davant de la política que fem els adults. I ho fan, segurament, sense certs tabús i prejudicis que a vegades ens encotillen i ens impedeixen avançar.

tracking