Foc i lloc

L'humor

Hi va haver un temps en què allò que deien els llibres era sagrat

Creat:

Actualitzat:

Un dia, quan encara funcionàvem amb el Diccionari Fabra, em truca una exalumna i m’engalta: “Perdona, l’humor no és allò que fa que ens mirem les coses des d’un punt de vista que ens faci riure?” En contestar-li que sí, sentencia: “Ja ho deia jo. Doncs, mira, el meu diccionari està equivocat!” Vaig quedar que si em punxen no em troben sang. Els tòpics adjectius que s’usen en aquests casos (garratibada i esmaperduda) em van quedar petits. Preveient que aneu a saber quin diccionari feia servir, li ho pregunto i em contesta, tota seriosa: “El Fabra.” Li demano quina paraula ha buscat: “Humor”, em respon. Li prego que me’n llegeixi la definició i ho fa: “Qualsevol líquid del cos d’un animal o d’una planta, normal o patològic.” Pobra Rosa, no havia passat de la primera definició... i a mi que només se’m va acudir demanar-li que continués llegint, en comptes de dir-li que la seva ignorància era molt superior al seu grau d’analfabetisme. Matem-ho.

Més o menys a la mateixa època, en un examen de ciències socials, un alumne d’EGB respon “camises” a la pregunta “Quin clima és l’habitual a Sicília?”. El professor queda ert, però encara queda més glaçat quan el vailet, interrogat per saber d’on ha tret la resposta, afirma que és el que diu el llibre de text. El mestre li demana que li ensenyi exactament en quina pàgina del llibre es pot llegir que el clima de Sicília és “camises”. L’alumne, gallejant, li ho mostra: “Miri, aquí ho diu: ‘A Sicília, el clima és abrusador.’” La cara del meu company devia valer tots els cèntims del món! Abrusador, brusa, camises... fot-li, que fa baixada!

Hi va haver un temps en què allò que deien els llibres era sagrat, potser perquè l’únic llibre d’ús habitual era la Bíblia i perquè hi havia poques persones que sabien llegir. Actualment s’afirma que la taxa d’analfabetisme és baixíssima, però quan es parla de “saber llegir” es vol dir que, en un acte heroic, sabem lligar unes quantes lletres, per exemple c + a + s + a, i pronunciar-les juntes (casa). Però no es diu res de donar significat a allò que es llegeix ni de donar cap importància al sentit d’allò que està escrit. Tant se val, m’heu enganxat d’un mal humor abrusador que em va xopant la camisa.

tracking