Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El pas de la Rosa Ferrer

No ha passat per la política andorrana de puntetes, com un joc o un entreteniment
Actualitzada 17/02/2018 a les 06:44
El darrer cop que vam parlar va ser la nit en què a la plaça Guillemó se celebrava la declaració de la Unesco de les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Era el dimecres 2 de desembre de 2015 i feia encara no una setmana del traspàs del Pere Canturri. Amb ella i l’Antoni Pol i l’Àngels Mach, vam recordar el Pere i la il·lusió que li hauria fet poder viure aquell moment de reconeixement de les falles i també vam parlar, perquè no podíem passar-ho per alt, de la situació en què la Rosa Ferrer es trobava a pocs dies de les eleccions comunals, atès que la Coalició d’Independents, creada per ella i amb Jordi Ramon Minguillón com a cap de llista, es presentava juntament amb Liberals d’Andorra. La Rosa en aquell moment era ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació del Govern de Toni Martí, és a dir, de la majoria de Demòcrates per Andorra. Tenia sobre la taula la reforma sanitària, l’ambiciós pla de Salut d’Andorra, que suscitava algunes posicions contràries. El resultat de les eleccions comunals a Andorra la Vella va donar la victòria a Demòcrates per Andorra, desbancant Coalició d’Independents del govern del comú, que ella havia guanyat i liderat l’any 2011 i fins la seva renúncia al càrrec de cònsol major, el febrer de 2015, per tal de poder-se presentar a les eleccions al Consell General justament en coalició amb Demòcrates per Andorra. Era previsible que el canvi de socis fet pels Demòcrates i per Coalició d’Independents a les eleccions comunals del 13 de desembre deixaria la Rosa en una posició incòmoda. I així va ser. Dos dies després, el 15 de desembre de 2015, dimitia del càrrec de ministra i recuperava, després de vint anys en la vida política, la seva vida professional en el món de l’advocacia, al costat de l’Antoni Morell, qui dimecres li dedicava un molt consistent article en aquesta mateixa tribuna.
El pas de la Rosa Ferrer per la política andorrana no és un passar de puntetes, un saltironar, com un joc o un entreteniment. S’hi referia l’Antoni Morell en el seu article: “Un tret fonamental en la curta però profunda vida en aquest món, de la Roseta, ha estat la superació. Una superació valenta, continuada, reiterada, gens carnavalesca, molt treballada i constant. Dura, també, i disciplinada. Treballant i estudiant. Estudiant i treballant. Des de molt jove, des del seu treball a la Batllia d’Andorra i després, sempre. Alhora, en ella hi havia, hi ha!, quelcom que avui dia no es troba gaire i se’n diu vocació pels afers públics, per la política, entesa com a treballar per a tots. En aquest cas, per Andorra i pel paper social de la dona.” En efecte, en les seves responsabilitats i obligacions com a càrrec electe, fos com a consellera general, com a cònsol o com a ministra, s’hi reconeix la vocació, l’entrega. I si el camins de la política són massa sovint tortuosos, envitricollats per la manera de fer dels quadres manaires dels partits, qui els recorre amb la seguretat d’actuar honestament i amb la consciència tranquil·la, té el mèrit de sobreviure enfront de les escomeses i dels paranys que troba parats al camí. La pèrdua de la Rosa Ferrer i Obiols ens fa adonar que l’etapa política andorrana des de la Constitució ençà, comença a merèixer ja una anàlisi en profunditat, un llibre blanc en què s’hi deixi constància del qui és qui, del que ha fet i deixat de fer, en la vida política col·lectiva. La Rosa Ferrer hi quedaria reflectida com una dona compromesa i valenta, de pas decidit, treballadora.
La recordo ara i la vull recordar per un detall que pot semblar intranscendent però que reflecteix la seva manera de procedir. Quan era cònsol major d’Andorra la Vella, arran d’un article meu publicat aquí, al Diari, en què em queixava d’una pilona de ciment mig tombada de feia dies a tocar d’una parada de bus a Santa Coloma, va fer perquè fos adreçada el mateix matí que va llegir la notícia. Li ho vaig agrair en una de les Diades andorranes de la SAC a la Universitat d’Estiu a Prada de Conflent on, per cert, ella va participar com a ponent en força ocasions. La darrera va ser en la de 2015, com a ministra, i ens va parlar de Polítiques conjuntes de salut amb els petits estats d’Europa. Us diré, també, que la Rosa era present a la diada andorrana quan s’havia compromès a ser-hi. Deixava les merescudes vacances d’agost al mar per un dia i passava la intensa jornada de debat i relacions humanes a Prada. Us semblarà una evidència, però us dic que més d’un càrrec polític, més homes que dones, per cert, s’ha saltat el compromís de ser-hi i no s’hi ha presentat, tot i que per un general hi venen.
Que reposis en pau Rosa.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477