Els arxius del Pentàgon

La neu i el fred ens han dut al cine. Els arxius del Pentàgon, l’última creació d’Steven Spielberg, és una bona pel·lícula, un àgil i intel·ligent thriller basat en fets reals. Aquests arxius, els documents d’informació classificada del Pentàgon sobre les relacions dels EUA i el Vietnam entre el 1945 i el 1967, no són el centre de la cinta. N’és el periodisme, The Post, en el seu millor títol original. Un merescut elogi al diari The Washington Post.

Situem-nos a l’any 1971, quan primer The New York Times i, quan aquest no pot per decisió judicial, el Post treuen a la llum pública l’encobriment massiu dels secrets per part de l’Administració americana sobre la guerra “no declarada” del Vietnam. Spielberg, que té els meus anys, fa seva aquí aquella reflexió d’Ortega i Gasset sobre la història quan afirma que la joventut veu la cara de les coses i la vellesa hi veu ja l’esquena. Nixon, de cara, i la seva esquena, la cara de Trump. Una útil i oportuna lloança i homenatge, potser nostàlgic, al vell periodisme, aquell que buscava la veritat i l’explicava, als diaris que són un pilar de la democràcia. En temps de la postveritat i dels fets alternatius, en els nostres dies de la gran desconfiança, la pel·lícula és un crit en benefici de la veritat, en defensa de la Constitució i de la seva primera esmena, un drama de principis, un debat sobre la llibertat d’expressió i les batalles legals davant els tribunals... És alhora un brillant manifest feminista, a favor de la dignitat i la força de Katherine Graham, la primera dona editora del Post, magistralment interpretada per Meryl Streep. També, un manifest liberal i anti-Trump, en l’anàlisi de la relació entre periodisme, política i història. Així mateix, un merescut record pòstum a Ben Bradlee (Tom Hanks), director del Post, que en plena decadència del diari no dubta a donar suport al Times, posant-se al seu costat. Un Bradlee al·ludit, al final, en la investigació del Watergate... En fi, per acabar, un sentit i enyoradís record a la no-violència, als hippies, a l’antic analista i pacifista Ellsberg, que fotocopia els documents... A la meva generació, a l’Imagine de Lennon, a aquell savi si jeunesse savait; si vieillesse pouvait...