Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El perquè de les coses

El 68% de la població finesa pensa que la guerra civil del 1918 segueix separant la població
Actualitzada 13/02/2018 a les 21:21
Llegeixo a La Vanguardia un article sobre la guerra civil de Finlàndia, uns fets que van passar el 1918 i que van provocar la mort de 28.000 persones del bàndol roig.
Per explicar-ho breument, el desembre del 1917 Finlàndia es va separar de Rússia, aprofitant el triomf del bolxevisme. La posterior guerra civil, del 27 de gener al 15 de maig del 1918, va enfrontar els partidaris del bolxevisme (bàndol roig) amb els conservadors (bàndol blanc), amb el suport d’Alemanya. Al cap d’uns mesos els blancs van guanyar la guerra.
El que em sorprèn d’aquesta guerra civil (que desconeixia) és el resultat d’una recent enquesta pública feta per la YLE, la televisió pública del país. La dada és molt significativa: el 68% de la població finesa pensa que aquella guerra civil segueix, avui en dia, separant la població.
Han passat cent anys d’un conflicte que va durar quatre mesos i la gent, les famílies, després de vàries generacions, reconeixen que per passar pàgina s’ha de condemnar i no oblidar les barbaritats comeses. La guer­ra es va cobrar una terrible factura, 40.000 morts en un país d’uns tres milions de persones. Però són sobretot les execucions sumàries i les fosses comunes a les quals es va sotmetre el bàndol roig les que van deixar la ferida que encara perdura.
A Espanya, el país veí, sempre s’ha dit que les coses es van fer molt bé durant el període de la transició, després de la guerra civil espanyola i els anys de dictadura. Es va aconseguir una democràcia amb una rapidesa que va ser un exemple per a tot el món. I hi va haver una reconciliació ràpida que va beneficiar tothom i que durant molts anys ha servit en la pacificació i prosperitat del país.
La història sempre l’escriu qui guanya. Gloria Moreno explica en la seva crònica a La Vanguardia que en els anys posteriors a la guerra finesa, el bàndol blanc es va presentar com el salvador de la pàtria, ja que si haguessin guanyat els bolxevics probablement Finlàndia hauria tornat a Rússia. Quasi tothom està d’acord que va ser millor la victòria blanca, però la majoria dels ciutadans segueix condemnant les atrocitats comeses pel bàndol guanyador i lamenta que mai hagués assumit una bona part de culpa del que va fer.
Tornem a Espanya. Hi ha gent que es posa les mans al cap quan es parla de la guerra civil, dels morts, de les fosses comunes i del Valle de los Caídos. Va passar fa molts anys, diuen. Està oblidat, comenten. Potser, però existeix una divisió encara latent i real. I mai hi va haver un reconeixement de culpa, per part del bàndol guanyador, ni d’aquells que el van succeir en el poder.
També de la relació de l’estat espanyol amb Catalunya se’n pot extreure una analogia interessant i entendre per quin motiu existeix des de determinats sectors una obcecació exces­siva.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477