Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Carnaval a Canillo, el segle passat

Com es vivia abans aquesta festa a la parròquia
Actualitzada 12/02/2018 a les 06:55
    Denisa Font Torres
Diumenge al matí, els joves amagaven el Carnestoltes (ninot vestit de palla) a alguna casa del poble. La mestressa que el trobava havia de fer el primer ball a la plaça amb el fadrí. Després penjaven el Carnestoltes al mig del poble. A la tarda hi havia ball, sortien els arlequins i també altres disfresses. Els arlequins eren els amos de totes aquestes festes. Anaven per les cases al matí a fer llevar la gent que hi havia al llit. Aqueixos dies tampoc no es podia treballar ni jugar a cartes als cafès. Als qui ho feien, els arlequins els mascaraven i els feien pagar beure.
Els dies més forts del Carnaval eren, però, el dilluns i el dimarts. Dimarts a la tarda es feien Els contrabandistes. Uns quants nois passaven pels carrers i camps portant un farcell a l’esquena; els arlequins els empaitaven fins que els havien agafat i portat a la plaça, on els feien el judici. Un any diu que hi havia 80 arlequins a la plaça.
Dimarts al matí els arlequins robaven les olles a les mestresses de casa. Portaven l’olla al carrer i tastaven el caldo i la carn que hi havia dins. El dimarts de Carnaval se solia menjar biscor: el cor del porc farcit de carn de bringuera, també molts bulls i botifarres.
El dimarts a la tarda sortia l’ossa. Era un home que s’havia posat al damunt una pell d’ovella o d’isard. De vegades li posaven sobre l’esquena un bot de vi buit i li donaven cops de bastó. L’ossa feia uns brams que esfereïen. Durant molts anys va fer l’ossa el Jacques de l’Armé.
Els balls duraven tres dies, tarda i nit. Cap als anys 60 les noies es disfressaven de flors, gitanes, japoneses, etc., i sortien al ball de tarda.
El dimecres de Cendra, primer dia de la quaresma, es matava el Carnestoltes després d’haver-lo passejat pels carrers del poble i jutjat a la plaça. La canalla es posava una panera gran de la roba al cap, girada del revés, amb uns enagos per sobre, i caminaven com uns nans; en deien les mones. El Tonet de Ros va fer dos ninots amb avellaner cap als anys 35. Els va posar de nom Garibaldi i Florentina. Durant molts anys aquests dos Carnestoltes van ser penjats per Carnaval. Després van passar a l’oblit, durant bastant temps. L’any 2010 van ser exposats a Andorra la Vella per la festa major amb altres gegants.
El Carnaval s’havia acabat i la quaresma havia començat. No hi havia més ball fins a Pasqua. Algunes vegades, però, es ballava per Sant Josep.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477