Urgències és urgent

Posant atenció en l’actualitat, entre els temes més destacats, els dos més cridaners són l’inici de la causa del cas BPA, de la qual caldrà parlar-ne tard o d’hora, superades les qüestions prèvies (gran lliçó de dret processal, per cert), i el sidral al servei d’urgències de l’hospital. Em fixo en aquest tema i em demano què ha canviat per tenir tanta dificultat per cobrir la plantilla per oferir el servei que la població necessita. I ho demano perquè fa poc un molt amic meu, un metge català, em deia que Andorra era un lloc fantàstic per treballar. Paguem menys, ara? Han millorat les condicions a l’origen? Han empitjorat les nostres? Què coi està passant? Etcètera.

Es diu que hi ha una sèrie de contractes tancats que no van endavant per temes burocràtics i que ajudarien el servei. Són metges o no ho són? Es poden homologar les titulacions o no? Perquè la veritat és que no entenem res de res. Quin coi de problemes burocràtics endarrereixen les contractacions des de fa mesos? I que ningú no entengui que estic fent una crítica al servei d’Immigració. Només faltaria! Estic el cent per cent convençut que compleixen la llei fil per randa. Però segur que ells farien una altra cosa si la llei fos diferent. Cal advertir que el primer que cal és assegurar-se que qui ve a treballar al país és un professional homologat. Cert. Però és tan difícil tenir certesa sobre això? Potser sí, no ho sé, però caldria explicar-ho. Perquè ens diuen que des de fa mesos que hi ha contractacions tancades que no supe­ren els tràmits burocràtics.

És inevitable, en aquest punt, no fer memòria de la gran quantitat de vegades que gent de la patronal ens diu que hi ha empreses que es volien implantar al país i que han desistit pels problemes burocràtics existents. La seguretat, al primer lloc: al cent per cent. Però, de veritat és tan difícil homologar un títol de metge o la netedat d’una iniciativa empresarial? No volem obertura. Doncs això. Oi?