Foc i lloc

Cinc reflexions sobre l'afer del grup mixt

Si no se li dona la volta, la política al país és canviar-ho tot per no tocar res

Creat:

Actualitzat:

La problemàtica sorgida arran de la marxa de cinc consellers generals del grup liberal per anar a aterrar al mixt provoca, com a mínim, cinc reflexions.

Primera: l’estil polític del cap de Govern, digne d’estudi, passarà a la història. El pacte evident entre DA i UL que ha impulsat Josep Pintat com a president del grup mixt provocarà que el PS, l’oposició més crítica, quedi pràcticament ofegada. La pèrdua de la presidència, amb un pressupost extremament reduït i amb un temps d’intervenció mínim, suposarà l’ofegament de la veu d’un 23% dels votants.

Segona: el Consell General queda controlat. 15 consellers de DA sumats als 5 exliberals, ara al grup mixt, donaran a la majoria un total de vint. Recordar que això no és nou. A la primera legislatura de DA, UL estava representada a les seves files amb dues parlamentàries. La separació només ha durat dos anys. I és que el poder enganxa molts pantalons a les cadires.

Tercera: és evident que la política andorrana no està suportada per una defensa forta de les ideologies. Es demostra que per a alguns els projectes són el menys important. La qüestió és tocar poder. Tenim molts exemples de polítics que un dia són d’un color i un altre del contrari. La qüestió és acabar amb un color amb possibilitats de governar. En dos anys, set consellers generals han canviat de color. Això suposa un 25% del total.

Quarta: la roda de premsa de Sílvia Bonet i Víctor Naudi amb els cinc consellers escindits donant suport a la presidència de Pintat i, per tant, l’esquena al PS passarà a la història. Els autoanomenats progressistes prefereixen pactar abans amb els que estan totalment a la dreta de l’espectre ideològic que amb el PS.

Cinquena: el paper del síndic en tot aquest afer el distancia molt de la neutralitat necessària que imposa el càr­rec. El cessament fulminant de Pere López com a president del grup mixt i altres decisions posteriors es poden interpretar com una extralimitació greu del paper que li atorga la Constitució. La justícia haurà de valorar si tot plegat s’ajusta a dret.

La sensació que, després de tot plegat, queda és que, a menys que se li doni la volta de forma important, la política andorrana és canviar-ho tot per no tocar res.

tracking