Foc i lloc

Sense sortida

A mesura que ens anem fent grans, ens anem tornant cada cop més obtusos

Creat:

Actualitzat:

Sempre m’he fet creus de la facilitat de llenguatge de les criatures i de com, a mesura que ens anem fent grans, ens anem tornant cada cop més obtusos i incapaços d’aprendre i de comprendre. Un nen que de gran dirà “gos”, “gat” i “vaca” de petit pot dir-ne “bup-bup” “mèu” i “mumua” i no passa res, ja ens entenem. Dues nenes que parlen idiomes diferents necessiten menys d’un segon per saber com es diu cada una i posar-se a jugar plegades. En canvi... ai, quan creixem!

Hi ha persones que són tan granítiques que diuen que no t’entenen fins i tot si els dius coses com ara “una motorista francesa va en bicicleta a la capital”; pretenen que els ho tradueixis a l’espanyol, perquè en castellà (“una motorista francesa va en bicicleta a la capital”) sí que ho entenen. Però deixem els casos extrems. Ningú us ha comentat que no entén els rètols de “cafè”, “estació”, “patates” o... “analfabet” i us ha reclamat que els els traduïu amb els corresponents “café”, “estación”, “patatas” o... “analfabeto”? Aquests dies, per acabar-ho d’adobar, la presumible ignorància lingüística d’un exdiputat de Ciudadanos, Jordi Cañas, ha fet que s’hagi perdut entre les prestatgeries, els passadissos i els ascensors d’un dels establiments Zara de Barcelona, fins a tal punt que s’hi ha quedat tancat i sembla que no n’ha sabut eixir perquè no ha entès un cartell que anuncia “sortida”. Hem de pensar en dos fets: 1) nascut a Barcelona, va anar a l’escola catalana, on es veu que no s’ensenya el castellà, sinó que s’adoctrina en català, i 2) espanyol de mena, no sap ni un borrall de cap llengua diferent de la castellana. Per tant, aplicant els silogismes falsos que entre els seus donen per certs, com que els rètols d’aquest establiment anunciaven “nens/kids, home/man, dona/woman”, diuen que aquest pobre analfabet en totes les llengües que no siguin la seva encara roda per allà dins.

Tot plegat m’ha fet pensar en un vell professor que el primer dia de curs preguntava a l’alumnat si algú no l’entenia si parlava en català. Sempre hi havia un parell de persones que alçaven la mà. Aleshores el mestre concloïa: “Com que tothom m’ha entès, les meves classes seran íntegrament en català.” Era evident que tothom l’entenia.

tracking