–“Què, com prova l’any?” La dependenta tan sols volia ser amable amb una clienta habitual de la botiga, però es veu que aquella dona ja havia esgotat la dosi d’optimisme per al nou any i en obrir la boca va deixar anar una estampida de gripaus i culebrots digna de les millors plagues egípcies. A aquestes alçades dels festejos nadalencs, cal anar amb molt de compte amb el que es diu, el que es demana i sobretot amb les frases fetes, perquè l’encanteri comença a caducar: ja hem pogut comprovar que canviar de calendari no passa de ser un mer acte administratiu; al banc han descomptat tot allò que la targeta de crèdit ens havia fet creure que podíem tenir sense més esforç que demanar-ho, les primeres notícies de l’any ens avisen que el preu dels serveis bàsics s’enfilaran (un altre cop) pels núvols mentre que els sous (qui en tingui) segueixen reptant miserablement per l’inframon de les estadístiques econòmiques, i els pensionistes continuen perdent poder adquisitiu; i, amb tot plegat, ben podria passar que les mostres de presumpta bona voluntat desplegades fins ara amb més o menys convicció se’ns hi tornin com un bumerang. Amb tot, encara aquest cap de setmana hi haurà una darrera ocasió per gaudir d’unes hores d’il·lusió: de la mà dels patges de ses majestats els Mags de l’Orient, si més no per als més petits; i, per als més granadets, de fer bona la dita “any nou, vida nova” si teniu la fortuna d’encertar la grossa del sorteig de Reis. Aprofiteu-la, doncs, si podeu, perquè a partir de la setmana vinent només hi haurà les escudelles de sant Antoni i sant Sebastià com a premi de consolació per treure el ventre de penes.