Foc i lloc

Conte de Nadal

Com amb Dickens, potser Andorra canvia en el futur; és a les nostres mans

Creat:

Actualitzat:

La nit de Nadal, Andorra se’n va anar al llit i es va endinsar en un profund son. De cop i volta, la finestra de l’habitació es va obrir entrant tot el torb que bufava a fora. Espantada, va tancar la finestra ràpidament. En tornar al llit, va veure enmig de la penombra una figura alta i estilitzada vestida amb una túnica blanca. L’ombra li va dir: soc el fantasma del Nadal del passat i et vinc a recordar com, no fa gaires anys, eres el país dels Pirineus, on els turistes venien a cabassos. Deixaven tants diners que els teus habitants no havien de pagar cap impost.

Van ser anys d’una bonança extraordinària i els dirigents liberals d’aquella època van llançar la casa per la finestra gastant fabuloses sumes de diners. I, a més, van endeutar el país. Van ser els anys de la moratòria de la construcció, del túnel de les Dos Valires, del forn crematori, dels metros aeris, d’arquitectes mundialment famosos, de girar l’esquena a Europa...

De sobte, Andorra va saltar del llit, per sort, només havia estat un somni... Però un cruixit en un racó va fer que hi dirigís la mirada. Una figura es movia en la foscor. Era un gegant amb una túnica verda que es va presentar com el fantasma del Nadal del present. Mitjançant una torxa va anar projectant imatges a la paret. Apareixia una onada taronja, i després promeses incomplertes, infinitat d’alts càrrecs a l’administració, car­reteres i rotondes, creació de l’IRPF i més cotització de la CASS sense estar al programa electoral, reformes a mig fer, escàndols amb ministres i consellers dimitits, fracàs de la inversió estrangera... I finalment, apareixia la imatge de l’Andorra, estàtica, immòbil, que no avançava.

Andorra va notar un salt al cor i es va tornar a despertar. Aquest cop ja no estava tan tranquil·la. De sobte, va aparèixer una altra figura a l’habitació. Era el fantasma del Nadal del futur que li va descriure el futur: un país ple de possibilitats i recursos però negat a reformes valentes, poruc als canvis, sense adaptar-se a la globalització ni de sentir la veu dels seus ciutadans, sense gestionar amb seny els enormes ingressos, poc diversificada, sense idees...

Tal com li va passar a l’Scrooge al conte de Nadal de Dickens, potser Andorra, després de la visita dels fantasmes, canviarà a millor. És a les nostres mans. Bon Nadal a tot­hom i molta salut per al 2018.

tracking