Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Una barreja

Actualitzada 21/12/2017 a les 06:47
Ja ho tenim a la cantonada. Dilluns naixerà un nen ros i blanquet i ens estimarem tots i no sé quantes flors i violes més. Però tot això només és possible perquè una dona (sempre una dona!) va consentir i es va avenir a passar-les magres amunt i avall per parir un reietó (nen havia de ser, no fos cas que l’estirp mascla es perdés) congelada de fred dins una establia en comptes de, vistes les perspectives, avortar i quedar-se tan ampla. Potser vaig equivocada i, tot i que ella hauria optat per l’avortament, a Galilea fa 2017 anys passava el mateix que a Andorra avui dia (ja se sap que anem un xic endarrerits en segons què) i anava cap a Judea precisament per a això, però hi va arribar ja trencant aigües. Girem full, que em vaig emprenyant jo sola.
Però avui tot just som 21 de desembre i els catalans (tant els normals com els anormals, els infectats com els desinfectats, els decapitats i els que duen corona...) poden votar. Això sí, en unes condicions constitucionalment impecables: alguns dels candidats d’un bloc no han pogut fer campanya presencial i els seus votants no poden portar llaços grocs, però els representants de l’altre bloc han pogut insultar tant com han volgut durant tota la campanya i els seus votants poden anar amb llacets taronges o blaus o amb la bandera espanyola (amb ocellot inclòs moltes vegades) on vulguin. Ep, i encara que sembli mentida, els segons han hostiat a qui han volgut i els primers els han contestat parant l’altra galta. Qui és l’estúpid? Espero que guanyi la República. També deixem-ho, que em torno a enrabiar.
Després de provar-ho amb un parell d’ingredients, perquè em surti bé la mescla, n’hi afegiré un altre, a veure si aquest em calma els ànims i podem acabar en pau. Avui fa vint anys que Blai Bonet va morir a Santanyí. De l’autor de la novel·la El mar, el que a mi sempre em plau és la poesia; quan necessito calma la podria llegir dies i dies seguits perquè “tinc el foc per oposicions, la flama interina, / no tinc el 18 de juliol, tinc tots els dies / que em venen, i mai no me n’ha sortit cap de repetit”. Ara sí que la barreja és bona: aiguardent potent, anís sec i un rajolí de vi per anar-ho amorosint. Que Nadal no (se) us repeteixi.
  • #4 Gurri
    (22/12/17 17:18)

    No m'exporta. No ens exporta

    Respondre
  • #3 Rimentol
    (22/12/17 11:34)

    CANÇONS
    II

    La pena llarga del riu:
    no poder mirar enrere,
    el brollador primitiu.

    Saber que la mar l'espera;
    i no el fa córrer la mar
    sinó aquella aigua primera.

    Tan fresc és com la font era.
    No és vell el riu si ha arribat.
    És l'infant que ve cansat
    d'abeurar joncs de ribera.

    BLAI BONET

    Respondre
  • #2 Castellano Comunero
    (21/12/17 07:28)

    Un bloc i l'altre bloc; i, els que no son bloguers? Tota la sort futura per a les persones d'un bloc, de l'altre bloc i les restes, en conjunt, dels catalans.

    Respondre
  • #1 The Observer
    (21/12/17 07:11)

    No m'importa. No ens importa

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477