Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Brussel·les

M’he peixat de musclos i patates fregides i m’he abeurat de cervesa fresca
Actualitzada 07/12/2017 a les 06:37
Per a mi, Brussel·les sempre ha fet olor de poesia i de política. La primera vegada que vaig passejar-m’hi em devien llepar els vint anys i ho vaig fer de la mà de Josep Carner i del seu poema Bèlgica, publicat al llibre Llunya­nia el 1952, molts anys després que ell fos cònsol a la capital de l’Estat belga: “M’agradaria fer-me vell dins una / ciutat amb uns soldats no gaire de debò...” Era una ciutat amb prades, oms, carrers i fanals, cases antigues i parcs, portals d’esglésies i paraigües, vells jardins i brolladors... Era una ciutat com qualsevol altra.
Passejant pels carrers de Brussel·les, no he tingut mai la intenció de fer de turista i entretenir-m’hi contemplant els edificis que fan de seu de les institucions de la Unió Europea ni la catedral de Sant Miquel Arcàngel ni el jardí botànic ni l’Atomium ni el Manneken Pis. Amb Francesc Macià i Ventura Gassol, he entrat al Casal Català que ells van fundar en refugiar-se a la ciutat belga després dels Fets de Prats de Molló, un any abans de ser nomenats president de la Generalitat de Catalunya i conseller d’Instrucció Pública, respectivament. Amb Émilie Noulet, esposa de Carner, he passejat per la poesia simbolista pels passadissos i les aules de la Universitat Lliure de Brussel·les, on ella i el seu marit eren professors. I amb tots plegats m’he peixat de musclos i patates fregides i m’he abeurat de cervesa fresca a molts dels petits bistrots de la ciutat.
Avui, 7 de desembre de 2017, torno a passejar per Brussel·les, llaç groc al pit i somriure als llavis glaçats, i ho faig de la mà del meu poble i del poble flamenc, mussitant Paroles de Bruxelles, una vella cançó de Brel: “Et sur l’impériale / le coeur dans les étoiles...” Hi hem anat amb la poesia utòpica als ulls i la raó dels justos al rerefons de l’infern de l’americana a veure els nostres amics, els nostres exiliats (com en d’altres temps), els nostres volgudament alçats... Per defensar una pàtria que, segons Gassol, “va morir tan bella, / que mai ningú no la gosà enterrar” i per donar esperances a un president per a qui no desitgem, com diria Carner, que els nens belgues l’hagin de veure tant de temps que acabin parlant-ne dient: “És el senyor de cada dia.”
  • #7 Rimentol
    (08/12/17 13:00)

    Quina Europa?

    DAVID JOU

    A quina Europa anem, a quina Europa?
    És la que estimàvem?
    La que crèiem neta i noble,
    culta, rica i desvetllada?
    La que havia d'escoltar-nos?
    L'Europa de les nostres esperances?

    O tan sols un graó més de burocràcia,
    més llunyana i desdenyosa que la nostra
    – i molt més ben pagada -,
    un nucli de poder distant i inescrutable?
    Quina Europa trobarem?: la que reserva
    als estats les veus i els vots i que ens refusa la paraula?
    Una Europa envellida i fatigada,
    que ja té prou diversitat, que ja està farta
    de tantes llengües i vol simplificar-se
    - a favor, naturalment, dels poderosos- ?

    Sabrem fer una Europa ben propera als ciutadans
    - amb regions i estats alhora, organitzada en una xarxa
    flexible i creativa de poders i competències -
    o haurem de suportar una grisa Europa jacobina
    on parlen els de sempre i es disputen – miserables! -
    drets de veto presentats pels més mesquins com grans victòries?
    A quina Europa anem? I qui ens hi porta?

    Respondre
  • #6 Castellano Comunero
    (08/12/17 02:19)

    ¿ No m'importa ? ¿ No ens importa ? M'importa tot malgrat no estigui d'acord. No sé el que els importa a altres persones. Alvar: L'especulació , com el no ens importa, : Zero. Soc espanyol, encara, castellá, i anònim . . . tan anònim que fins tu m'has escrit al meu correu electrònic personal des-del Diari.

    Respondre
  • #5 The Observer
    (07/12/17 21:49)

    Alvar Valls va dir..
    No m'ho puc prendre malament venint d'algú amb el seu currículum. El que en diuen algú de recte procedir i un andorrà amb passaport català

    Respondre
  • #4 Alvar Valls
    (07/12/17 20:46)

    Preciso: Dos espanyolets (o fills d'espanyolets) simpàtics. Voilà.

    Respondre
  • #3 Alvar Valls
    (07/12/17 20:44)

    Cansat del mateix i The Observer: dos andorranets simpàtics, des de l'anonimat.

    Respondre
  • #2 Cansat del mateix
    (07/12/17 17:53)

    Doncs perquè no t'hi quedes. A Andorra sobreu!

    Respondre
  • #1 The Observer
    (07/12/17 06:50)

    No m'importa. No ens importa

    Respondre
7
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477