El poder malèvol dels adjectius

Tots els grans ho han dit d’una manera o altra: la literatura, entre altres coses, rau en els adjectius. I cada dia m’adono més que és totalment cert. Que sense adjectius és com si les coses fossin neutres, és a dir, sense ni fu ni fa.

Per no anar més enllà l’altre dia vaig veure, així de passada, que s’han creat uns bancs que s’anomenen banques ètiques. Bé, ho vaig llegir en singular, però amb això dels emprenedors ja deu ser com una mena de carreroler: allà on hi ha una carrerola se’n troben altres. Una banca ètica rere l’altra. Això em fa pensar –o no?– que els que no porten l’adjectiu, o no són ètics o ho són menys! No deu ser així, però els bancaris i banquers potser saben de números, no pas tots, com ja ho veiem pels escàndols i escàndols –o potser en saben massa...– però d’adjectivar, res de res. Com és possible que un banc de tota la vida no sigui ètic?, em pregunto quan veig que ara proliferen les banques ètiques.

Com és que no ens han avisat abans? Seguint per aquest camí, aviat haurem de posar adjectius a tot: govern ètic, justícia ètica, parlament ètic, negoci ètic, metge ètic, advocat ètic, casa de bar­rets ètica, i així, tot l’abecedari de menestralies, oficis i càrrecs. No creguin que potser seria necessari per advertir els ingenus.

I certament que el món deu haver canviat, perquè si no ja em diran com s’ha d’interpretar una notícia que vaig llegir l’altre dia: que als EUA s’havia suspès una execució de pena capital perquè al reu no se li havia trobat la vena bona. Ai, Déu meu! Entre venes que no es troben i banques ètiques, ja no sé on visc!

En aquest cas, més que d’ètica, els qui apliquen (no parlo dels botxins materials) la pena de mort, d’ètica em sembla que no els en queda, o en tot cas molt poca. Em refereixo a estètica. Una injecció letal no es pot aplicar perquè es fa fonedissa la vena. Quina poca preparació quirúrgica, oi? O quins pocs coneixements d’infermeria. O potser també haurem de qualificar penes de mort estètiques o antiestètiques?

Ben entès que això de la banca ètica –ja sé que els bancs són un negoci, només faltaria–. I també és clar que això d’ètica ho diuen perquè es refereixen a inversions d’energies renovables i coses així. Però col·locar l’adjectiu ètica a una entitat bancària és un xic gros. Em sembla vaja! Jo ho he sentit gairebé tot: que aquest o l’altre govern són uns garrins, que aquell és un pesseter, un venut, un mafiós, fins i tot un corrupte. Però que cal explicar que una entitat és ètica, m’ha sorprès. Em pensava que totes ho eren, d’ètics els bancs i similars. Com diria el meu bon amic Quim Monzó, és que es veu cada cosa! M’imagino, però, que també deu sortir a les noves tecnologies, i deu ser un maldecap saber si l’adjectiu ètic aplicat a una institució és correcte o no. En fi, jo a la fi seguiré els consells de la meva mare: “nen els quatre duros [en cas que els tingués] sota el matalàs, que aquest en tot cas se’l porta a rentar un cop a l’any”. Ja ho dic ja, però no em fan cas: cal fer atenció a la gramàtica. Et pot fer males passades. O com deia aquell: “els responsables del que és nostre pensen per nosaltres pensant en nosaltres”.