Santa Mandra

No puc negar-ho: ja vaig néixer cansada. És un peatge que vaig pagar només de sortir: era ple mes d’agost a quarts de tres de la tarda, el bat del sol fonia el plom i els treballs que vaig tenir per fer-me camí van ser esgotadors. Amb tot, mentre anava creixent, els pares ja s’hi esforçaven, ja: “Nena, espavila’t”, “Nena, no deixis per demà el que puguis fer avui”, “Nena, amunt, que fa pujada”. Va arribar un moment que abraçava tant que no estrenyia res, que en comptes de ser puntual m’havia d’esperar sempre, que tot era a punt vint-i-quatre hores abans que ho hagués d’estar. Total, que tot feia pensar que ja era una dona deixondida, diligent i treballadora... fins que vaig venir a espetegar en terres andorranes.

Marededeudelsdesemparats! Fa catorze anys que soc a Andorra i, l’endemà mateix d’haver arribat, un veí es va cuidar prou d’ensenyar-me que aquí dalt el refrany recomana no fer avui el que es pugui fer demà i que santa Paciència és la patrona dels virtuosos. Només per posar-vos-en algun exemple: fa catorze anys s’havia de remodelar el Rosaleda d’Encamp, la meitat de les carreteres del país estaven potes enlaire, a Sant Julià s’havia de fer una variant que seria una cosa mai vista i el país havia de ser travessat per un metro aeri que faria furor... I avui s’està remodelant el Rosaleda, la meitat de les carreteres estan potes enlaire, a Sant Julià s’ha de fer una variant, de tant en tant encara es parla del metro i ara s’hi afegeix que construirem uns edificis tan grossos i tan ben parits que ni Manhattan. I tant se val tot plegat, què voleu que us hi digui. Amb el temps m’he tornat a emperesir: faig meva la dita “feina fuig, mandra no em deixis”.

Avui mateix, en posar-me a escriure, no sabia si parlar-vos de quan novembre era el mes novè i regalar-vos l’anècdota del perquè sant Judes era fadrí i sa mare festejava, o fer una dissertació sobre la violència de gènere, la violència de nombre i la influència que té el sexe dels àngels en tot plegat. Però només us puc oferir una tonada que em cantava l’àvia Carmeta mentre triava els fesols del cim d’un sedàs: “Santa Mandra gloriosa / ens guardi de treballar, / que les nits ne són per jaure / los dies per descansar.”