Ja no fas falta

Ho sentim, però després dels trenta anys dedicats en cos i ànima a l’empresa ara ja ens fas nosa, sobres... Preferim gent inexperta que, tot i que no coneix els clients, ni les seves històries, ni l’empresa, i de vegades ni el nostre país, cobra menys que tu. Si vols, som tan considerats que deixem que et puguis quedar, però haurà de ser en condicions i horaris diferents als que tenies fins ara, en un lloc de l’empresa sense fer la teva tasca habitual i que vindria a ser com el lloc on van els elefants a morir. Sí, aquells llocs de treball on el fet d’anar-hi cada dia pot suposar un estat de depressió pel menyspreu que suposa per a la teva persona. Però és que no ets una persona. Per a l’empresa ets un número, una despesa, una nòmina mensual que ja no surt a compte pagar. Has passat de ser un actiu a ser un passiu, no tens potencial, pensen que no fas falta, que ets substituïble. Que trist és sentir aquestes històries cada dia. Que trist és que fins i tot la propera legislació laboral, com és lògic, no pugui preveure aquests casos de falta d’ètica i valors. No tot són els diners. Sí, et paguen el que marca la llei, però no podem oblidar que la normativa laboral estableix un màxim de compensació econòmica de 365 dies i de 90 dies de preavís. És igual que faci quinze anys que trenta que ets a l’empresa, surt molt econòmic acomiadar-te. Però si vols saber el que penso és que s’equivoquen, que actuant d’aquesta manera el que fan és perdre l’essència del seu negoci, el tracte amb les persones que representen l’empresa i per les quals decidim anar a un lloc o a un altre, ja sigui per comprar, per menjar o per dipositar els nostres diners. No s’adonen que un tant per cent molt elevant de clients deixarà d’anar a un lloc on sempre hi havia un somriure i coneixien el seu nom i les seves circumstàncies personals, i ara (en la majoria dels casos) no són atesos com abans. Reinventa’t, viu, somriu i gaudeix de tot el que t’està esperant...