La ciutat fictícia
Recordarem que la notícia girava al voltant d’un edifici de vint plantes que, en cas de guanyar el concurs públic, s’ubicaria al Clot d’Emprivat per acollir un complex turístic on el casino en seria l’eix central. El grup que aspira a fer realitat els seus somnis té experiència al Regne Unit, els Estats Units, Singapur, Bahames, Filipines i Corea del Sud; en definitiva, països amb unes realitats socials i econòmiques molt diferents a la nostra. La majoria de les intervencions es posicionen en contra del projecte, i fins i tot, entre els partidaris hi ha qui considera que la ubicació en un centre urbà no és la idònia. Entre els detractors, uns diuen que és una mostra de capitalisme salvatge; d’altres al·ludeixen a l’aspecte mastodòntic de l’edifici; a guanys urbanístics fàcils i ràpids; a pèrdua identitària; a emmirallament amb realitats alienes; a manca de sostenibilitat; a pèrdua de seguretat ciutadana i a ludopaties.
Amb projectes com l’heliport, The Cloud, la torre-casino o el telefèric de Carroi, que es justifiquen perquè diuen que aportaran riquesa –potser per a alguns– Andorra pot esdevenir una ciutat fictícia com Gotham, però com es deia en una intervenció, sense la garantia de Batman. Caldrà recuperar el metro aeri per donar el toc definitiu. Amb iniciatives d’aquesta mena, després de tant lluitar per canviar l’etiqueta de paradís fiscal, ens guanyarem la de país-casino.
-
-
Encara que hi hagi persones més segures que d'altres, a la majoria de la gent la idea del casino ens provoca reticència. Però, encara que sigui molt segur, si es comstrueix la gran torre al mig de la ciutat, canviarà la percepció de la Vall central i la "marca" per la que la gent ens coneix (actualment, Casa de la Vall, el romànic, Caldea...).
Respondre
I tot això, diuen que ho fan per atreure més turisme i perque els nostres fills visquin millor. El que no expliquen es si han de viure millor aquí o a l'estranger -
La idea de canviar edificis mes baixos i extenso en superfície per alts y poc extensos sembla engrescadora perquè permet la possibilitat d'alliberar sol pels ciutadans. Aquesta actuació es pot dur a terme sempre i quan es respectin unes condicions mínimes (altura, superfície de planta, etc…) que permeti que els espais alliberats als veïns siguin confortables, aportin un valor afegit al carrer y un plus de millors condicions als espais públics, dels quals ens hem beneficiarem el conjunt de la població. Essent un projecte que afectarà a tota la nació, els habitants comuns ens mereixem poder expressar la nostra voluntat, cosa difícil que es produeixi, es per això que una vegada construïda la torre potser podríem fer que el telefèric de Carroi surti de la coberta del casino, posats ficats a fer despropòsits ens hauríem de plantejar fer el mes gran de tots.
Respondre -
Pais casino i Co-principat prostitucional
Respondre -
Bon dia Maria Jesús, dues cosetes: Primer et detecto una contradicció, dius que les entrades als digitals no compleixen els paràmetres de les enquestes i de seguida dius que permeten copsar l'estat d'opinió. En que quedem? O potser és la típica auto-hipòtesis fabricada per construir un sxiòma, la teva veritat? Segón: Sembla que ens estem enmirallant amb les nefastes pràctiques de les pelis d'Al Capine. Doncs uns Casino no és aixó, està vigilat i acotat. Passegeu-vos pels baixos de l'hotel Arts a Barna i veureu que res de més assèptic!
Respondre -
Que dirien els nostres padrins i pares de tot aquest desgavell,politic,econòmic i social que estem patint? jo moltes vegades penso que ara mateix el millor que li podria passar a Andorra,es que es quedés com está,però no será així,la força del diner ens acabará per fer desapareixer com a petit Principat d'ussos i costums.També penso que la ùnica manera de salvar-la seria una forta crisi mundial com la del 29.Que les nostres verges ens emparin.
Respondre
Article exel.lent per la seva claretat ! Fecilitats Maria Jesus ! El que m'agradaria saber és a què diem si, els que no estem d'acord amb aquesta Andorra que es perfila amb el casino + the cloud, + metro aeri. Clar que el primer pas és saber el que no volem, però el que volem ho sabem ? Tinc la mateixa pregunta que tenia al 1989 quan vam crear un grup que es deia AD89 i vam obrir un debat social amb aquesta pregunta . Andorrans, quin pais volem ? La reposta dels nostres convidats del moment girava entorn del marc constitucional. La constitució ens ho havia de resoldre tot amb unes noves regles del joc. Han passat 28 anys des d'aleshores. Ara tornem a fer la pregunta, humilment, desde la ciutadania i sense poder tornem . No sé per on arribarà la resposta però m'agradaria que fós, a través de propostes realistes, arrelades al territori encara que obertes de mentalitat, amb valors de la terra i econòmicament viables perquè incentiven capacitats i responen a necessitats reals.
Respondre