Els papers portaven l’altre dia la notícia de la posada en marxa d’una iniciativa per estimular productes artesanals andorrans, que ha estat una idea del ministeri que es cuida de les coses de menjar (i beure). Em sembla una magnífica idea. Cerveses, licors, confitures... tot això tan bo que tenim. Necessiten visibilitat i sortida, naturalment, i què millor que tenir un aparador a ca l’Illa que els posi en primera línia, perquè per allà hi passa un catifal de gent. I se m’ha acudit, de la manera més lògica, per què no es fa el mateix amb la gent que produeix cultura. Amb els que creen, que també són, a la seva manera, artesans. Músics i pintors i escultors i fotògrafs i poetes i narradors. Que són la nostra producció de quilòmetre zero, autòctons, endèmics i amb denominació d’origen.
Que si a casa seva no són prou coneguts i apreciats, què no passarà a fora. Que no és per dir noms, que potser no cal, però que per al país és un luxe i un privilegi disposar d’un directori d’escriptors i artistes de primer nivell, que sovint van fent la viu-viu, la seva feina de formigueta, sense obtenir ni el reconeixement ni les generoses subvencions ni els copets a l’esquena com els que reben, per exemple i en general, al gremi dels esportistes.
I, ja que hi estan posats, es podrien fer lots combinats, de cara a Nadal. Un lot de cerveses del Boris amb el darrer i fenomenal llibre de David Gálvez, per exemple, o un disc de Lluís Cartes amb un sac d’ecotrumfes. Ep, és només un suggeriment.