Si la crisi financera i econòmica del 2008 ja va posar al descobert les mancances d’aquesta Europa en matèria de drets, la crisi política a l’Estat espanyol per no voler donar resposta a les demandes de Catalunya d’un referèndum per decidir quina ha de ser la seva relació amb Espanya, ha evidenciat l’enfonsament dels valors sobre els quals es va construir la UE permetent l’ús i abús de la violència policial contra ciutadans europeus pacíficament concentrats i mirant cap a un altre costat. I mentre hi ha persones a la presó per defensar idees i projectes polítics, corruptes i lladres s’ho miren des del sofà de casa seva –per no esmentar la complaença que mostren tenir cap a grups ultres que campen impunement–. Grècia, el Brexit, l’amenaça Trump, la miserable actuació amb els refugiats... tot plegat fa més que evident que ens cal una altra Europa. Una Europa que superi el dèficit democràtic amb més federalisme i més integració, que vetlli per les necessitats dels seus ciutadans i no perquè únicament els seus estats membres enforteixin parcel·les de poder. El marc actual ha quedat caduc, obsolet, sense donar resposta a les demandes que sorgeixen des del seu interior, però també des de l’exterior. Ens cal redefinir-la, però una redefinició que només podrà construir-se amb els ciutadans i no en la seva contra. Ens aniria bé tenir-ho en compte des d’Andorra ara que negociem la nostra relació amb Europa, perquè tot i que el marc negociador eminentment es mou en termes econòmics i financers, no fos cas que de petits com som ens acabin anul·lant com a poble.