Foc i lloc
Andorra i Catalunya
Ahir i avui som el que hem sigut
En aquesta gravíssima crisi de la política catalana i espanyola, en aquests dies de desolació i desassossec, he rellegit altra vegada els capítols III i IV del Llibre I del Manual Digest, on Fiter i Rossell analitza la relació d’Andorra amb Catalunya, tan controvertida a les xarxes i mitjans. Tal com Fiter i Rossell, quan els va escriure, he rellegit els dos capítols i, com ell, he contemplat el passat des del dia d’avui, el seu i el meu, amb les seves i meves preocupacions. En el fons són les mateixes.
*Cap. III: Valls d’Andorra són pròpia i verdadera Ca- talunya, com a part d’aquest Principat; andorrans són pròpiament catalans en tot rigor, i gosen com a tals vàries prerrogatives en ell. Aquest és el títol. Sorprenent. Desconcertant, però molt evident per a Fiter i en una quinzena de pàgines busca proves “per donar a mos patricis...armes per sa defensa...” Tot per la defensa de les prerrogatives davant les conseqüències de l’aplicació dels decrets de Nova Planta de Felip V. Cita i cita i cita historiadors, des de Plini el Vell a Pere de Marca, mapes i cartes geogràfiques, la llengua –“pur català”–, moneda, costums, geni, festes, religió, el bisbat d’Urgell i una llarga relació de diplomes, privilegis, confirmacions i sentències declaratives en aquest sentit: “...les Valls...i els andorrans francs de pagar algun dret...” Ara bé,
*Cap. IV: Valls d’Andorra, no obstant de ser part de Catalunya, mai han dependit... del Govern, de les lleis, tants civils que criminals, de la política, economia, usatges ni altra disposició secular de dit Principat... Fiter insinua que aquests dos capítols poden semblar contradictoris, però “serà breu sa demostració” i dedica unes altres quinze pàgines a destruir l’aparent contrarietat. El bisbe d’Urgell Simeón de Guinda y Apeztegui ja li havia aplanat el camí uns anys abans amb el seu clar lideratge per mantenir la sobirania d’Andor- ra. És ja sabut. Breument dit, aquest capítol i tot el Manual Digest són la resposta andorrana al Decret de Nova Planta.
Avui aquests dos capítols s’han fos en la Constitució de 1993 i en el Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de co-operació amb França i Espanya de dos mesos més tard. Ahir i avui som el que hem sigut.