Des d’Andorra, de vegades ens podem permetre el luxe de veure els temes amb certa distància, fora de la immersió. Al país proliferen articles d’opinió sobre la qüestió que cada vegada són més demagògics. Sobretot aquells que pretenen fer creure que la independència està fracturant la societat i les famílies. Cadascú és lliure de pensar el que vol i de ser independentista unionista o no posicionar-se en aquest terreny. Però mentir sobre la convivència dins i fora de Catalunya entre els que pensen una cosa i l’altra és molt demagog. No hi ha bons i dolents, ni botiflers o patriotes. Hi ha persones que pensen diferent i que tenen el mateix dret a expressar-se. El poble català ha estat tradicionalment tolerant i pacífic, i les famílies i els amics continuen fent sortides, trobades, rient i estimant-se. Em sembla voler enganyar la gent vendre una situació de trencament social, d’exclusió o de persecució de la llengua castellana. Hi pot haver diàleg i debat, fins i tot discussions acalorades… El que anomenem emopolítica. Però em sembla d’allò més democràtic. No m’ho sembla tant empresonar persones per tenir idees diferents de les nostres, mentre que els artífexs de la corrupció continuen al carrer. Em sembla oportú deixar llibertat a la gent –a tots– i buscar sortides dialogades pel bé comú.
Errors de manual com els de les detencions polítiques no fan més que buscar la confrontació, com ho farà també el proper segrest de l’autonomia. La intel·ligència negociadora no va per aquí… o potser sí, i respon a una estratègia perfectament planificada per abocar-nos a la confrontació, digne de Maquiavel.